L’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, és l’únic cardenal elector d’una diòcesi catalana que estarà present al conclave per elegir el successor del papa Francesc. Nascut a Cretes, a la comarca del Matarranya (Aragó), l’any 1946, entra a la Capella Sixtina amb menys de vuitanta anys, l’edat màxima amb què es pot ser elegit pontífex. Tot i que no se’l situa a les travesses dels noms amb més possibilitats per acabar encapçalant el Vaticà, alguns mitjans com l’italià ‘Corriere della sera’ l’han mencionat com un possible ‘papable’. En el seu cas, se’n destaca el perfil doctrinal moderat, el to conciliador i la proximitat a les tesis que defensava el difunt papa Francesc, amb qui tenia una relació propera.
Omella es va formar com a sacerdot de mà de la congregació missionera dels pares blancs a Lovaina i Jerusalem i va ser ordenat l’any 1970, a les acaballes de la dictadura i en un moment molt marcat pel procés renovador que va suposar el Concili Vaticà Segon. Durant la seva carrera ha estat lligat principalment a l’Aragó, tot i que també va fer de missioner al Zaire (actual Congo).
L’ascens de l’actual cardenal barceloní a la jerarquia eclesial va començar l’any 1996, quan va ser nomenat bisbe auxiliar de Saragossa. Tres anys després va ser triat bisbe de la diòcesi de Barbastre-Montsó, i posteriorment va ser enviat com a bisbe de Calahorra i La Calzada-Logronyo. Finalment, l’any 2015 el papa Francesc el va nomenar arquebisbe de Barcelona, una plaça complexa pel grau de secularització present i pel moment políticament marcat pel procés independentista.
A més de guanyar visibilitat com a bisbe de Barcelona, Omella també va sumar galons al Vaticà quan va ser elegit membre de la Congregació per als Bisbes l’any 2014, organisme que s’encarrega de perfilar i nomenar els bisbes de tot el món, de manera que se li pressuposa un cert coneixement dels perfils personals i pastorals de bona part del col·legi cardenalici que elegirà el nou papa a partir d’aquest dimecres. A més, Francesc el va ordenar cardenal l’any 2017, un gest que va elevar el seu rang i el va situar a la llista de possibles candidats a papa.
Durant els darrers anys, Omella ha compaginat la seva tasca a Barcelona amb altres atribucions. De fet, el 2018 va ser elegit membre del Consell Ordinari del Sínode dels Bisbes i el 2020 els prelats espanyols el van elegir com a president de la Conferència Episcopal Espanyola pel mandat 2020-2024. Durant aquest període Omella va gestionar assumptes delicats, com el suport expressat des del clero als indults als condemnats pel procés o la gestió de la pandèmia, moment en què l’activitat litúrgica va retallar-se dràsticament.
Un conclave “transcendental per al futur de l’Església”
Aquest mateix dimarts, Omella s’ha pronunciat sobre l’elecció papal i ha defensat treiar un pontífex que “vetlli per la unitat de l’Església” i “garanteixi la fidelitat a l’Evangeli i al Magisteri de l’Església”. Amb motiu del conclave, cita a la que assistirà per primer cop, el cardenal ha dit assumir amb “plena confiança” el que considera una trobada “transcendental per al futur de l’Església”. El cardenal i arquebisbe de Barcelona ha apuntat que es tracta d’un moment “crucial” per a l’Església i que no es pot “evitar abordar el conclave amb una mirada política”.
“El debat no és si hem de ser progressistes o conservadors, sinó que l’objectiu és ser profundament fidels a l’Evangeli”, ha remarcat. “És l’Evangeli el que ens marca el camí de vida com a batejats i com a seguidors de Jesucrist. Per això, com feia Jesús, no podem deixar de posar al centre les persones més vulnerables, les que pateixen, les considerades menys importants, els pecadors. No podem deixar de ser una Església en sortida, missionera i que s’acosti als allunyats”, ha apuntat Omella a través d’un missatge amb motiu de l’inici aquest dimecres del conclave.
Els espanyols del conclave
A més d’Omella, entre els cardenals electors n’hi ha set de nascuts a Espanya, tot i que tres exerceixen actualment a França, el Marroc i el Vaticà. entre ells hi ha Carlos Osoro, arquebisbe emèrit de Madrid nomenat per Francesc, Antonio Cañizares, arquebisbe emèrit de València i nomenat per Benet XVI, que s’ha apartat, i José Cobo, cardenal-arquebisbe de Madrid, nomenat per Francesc i considerat de perfil progressista.
En el cas dels espanyols que no exerceixen les seves funcions a l’Estat, hi ha el salesià Cristóbal López, que és arquebisbe de Rabat i que va ser nomenat per Francesc; el franciscà Francisco Javier Bustillo, que és bisbe d’Ajaccio (Córcega), i Ángel Fernández Artime, qui exerceix al Dicasteri pels Instituts de Vida Consagrada i que també va ser creat cardenal per Francesc. Precisament, bona part dels 133 bisbes que hauran d’escollir el nou pontífex van ser designats pel darrer papa, de manera que molts experts preveuen que apostin per un perfil de caràcter continuista.
