L’accés als nous medicaments és un dels reptes per a la salut que amenaça d’obrir encara més la bretxa existent entre pobres i rics.
De fet i segons l’Organització Mundial de la Salut, cada any, 100 milions de persones cauen en la pobresa perquè han de pagar els medicaments de la seva butxaca. El problema és vist ja des del prisma dels drets humans.
La Fundació Alternatives ha elaborat un informe sobre l’alt preu dels nous medicaments i les seves conseqüències per a tots aquells pacients que no poden accedir als mateixos i també per a l’estabilitat financera dels sistemes de salut.
Signat pels doctors Ramón Gálvez Zaloña (neuròleg) i Fernando Lamata Cotanda (psiquiatre), el document destaca en el seu resum executiu que actualment a Espanya, a Europa i a tot el món s’està “vulnerant el dret humà” a l’atenció sanitària: Centenars de milers de persones, afirmen, no poden comprar els medicaments que els han receptat per motius econòmics.
A més denuncien que els alts preus dels nous medicaments provoquen un augment de la despesa farmacèutica que, al seu torn, provoca tensió en els sistemes de salut.
Els doctors Sálvex i Lamat també afegeixen en el seu article que “ajudats a pujar pels guanys excessius, la indústria pressiona als metges prescriptors perquè receptin una sèrie de fórmules de dubtosa eficiència quan existeixen altres fàrmacs d’acció similar i menor preu per als seus pacients…”.
El monopoli del sector i la pugna per les patents
Per als autors, la causa d’aquests problemes està en l’abús del monopoli que els Governs atorguen a les empreses a través de les patents i altres instruments d’exclusivitat.
Expliquen que el monopoli es concedeix a les empreses, bloquejant la competència, perquè aquestes fixin un sobrepreu amb la justificació de la necessitat de finançar l’R+D.
Per tant, refereixen, aquest actua com una espècie d’”impost” als pacients i als sistemes de salut per a pagar la recerca.
“No obstant això, les empreses han acabat abusant de la seva capacitat de fixar els preus, obtenint beneficis molt més enllà del cost real de la recerca”.
També recorden com al començament del segle XX la majoria de metges i governs estaven en contra de les patents per a medicaments, perquè entenien que suposarien una barrera a l’accés contrària a la seva ètica.
Però les empreses “van insistir amb força” i van aconseguir que els Estats Units d’Amèrica i diversos països europeus aprovessin les patents de medicament.
El 1994, la “pressió de la indústria” va aconseguir que s’aprovés l’Acord sobre els Drets de la Propietat Intel·lectual relacionats amb el Comerç, que generalitzava i convertia en norma l’ús de les patents.
En paral·lel, continua el document de la Fundació Alternatives, aquestes empreses farmacèutiques han pressionat per a introduir altres mecanismes d’exclusivitat.
Així, a la Unió Europea es van aprovar els Certificats Complementaris de Protecció, l’Exclusivitat de Dades o l’Exclusivitat de Comercialització, entre altres. Al mateix temps, les empreses van tractar de retardar l’entrada de genèrics, allargant la protecció de les patents i dificultant l’aplicació de llicències obligatòries.
Després de vint anys d’aplicació de les patents per a fàrmacs, s’ha comprovat que no han servit per a augmentar la innovació i que, per contra, han produït importants efectes negatius, afirmen els autors del document.
Efectes negatius com a marcats biaixos en l’agenda de recerca (Interessos comercials i no necessitats de salut), biaixos de dissenys, d’interpretació i de publicació.
Accés als nous medicaments: la solució
En aquest treball es proposa que la solució a llarg termini seria un conveni internacional per a l’accés als medicaments que prohibeixi l’ús de patents i monopolis i desenvolupi un model diferent per a finançar la recerca i desenvolupament.
Mentrestant, sostenen que es poden i han d’adoptar mesures per part dels Governs per a millorar aquest accés. Entre les mesures destaquen el fet de garantir que ningú es quedi sense el fàrmac que necessita, reduint els preus i fixant-los per cost real i no “per valor”; la capacitat de negociació de les Administracions Públiques, promovent modificacions en la legislació europea sobre exclusivitat per a poder aplicar llicències obligatòries; augmentant la inversió pública directa en R+D i generant retorns públics d’aquesta inversió; denunciant vulneracions del Tractat de Funcionament de la Unió Europea en relació amb la competència; promovent la participació dels professionals sanitaris i, finalment, buscant el suport del conjunt de la societat.
Preus justos: fòrum OMS
Recentment l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i el Govern de Sud-àfrica van organitzar un fòrum sobre preus justos i accés als medicaments.
En aquesta trobada, delegats dels governs i organitzacions de la societat civil van demanar una major transparència dels costos de la recerca i desenvolupament de fàrmacs, així com de la seva producció, perquè els compradors puguin negociar preus més assequibles.
El fòrum va tenir com a objectiu fonamental el fet de proporcionar una plataforma mundial per a un debat entre tots els interessats, inclosos els governs, les organitzacions de la societat civil i la indústria farmacèutica, per a definir estratègies que permetin reduir els preus dels medicaments i fórmules innovadors i ampliar l’accés per a tots.
L’accés als medicaments ha estat durant molt de temps una preocupació per als països en desenvolupament, però avui dia s’ha tornat una preocupació mundial, informa l’OMS.
Per a Mariángela Simão, subdirectora general de l’OMS per a Medicaments i Productes Sanitaris, la innovació mèdica té poc valor social si la majoria de les persones no pot accedir als seus beneficis.
En la seva opinió, es tracta d’una qüestió mundial de drets humans: Simão considera que tots tenim dret a accedir a una atenció mèdica de qualitat.
En el fòrum, va haver-hi consens en què els països poden fer un pas inicial cap al foment d’una major transparència compartint informació sobre els preus.
La base de dades de l’Organització Mundial de la Salut MI4A sobre mercats i escassetat de vacunes també va ser proposada durant aquesta trobada com a eina útil per a aconseguir preus competitius de les vacunes, segons informa la citada organització de Nacions Unides.
L’esdeveniment va destacar exemples reeixits de col·laboració entre els països per a aconseguir medicaments a preus més assequibles, com ara l’adquisició mancomunada o l’intercanvi voluntari de polítiques.
