L’aprovació de l’ordenança de civisme que limita l’ús del burca i el nicab ha tingut l’aspecte positiu que s’instal·laran lavabos públics a Lleida. Aquesta és la condició que va posar el grup de Junts a la Paeria per donar suport a les restriccions de la vestimenta musulmana que volia introduir el govern socialista. No sé per quin motiu, els carrinclons més provectes de Lleida tenim nostàlgia dels urinaris públics que a mitjan segle passat hi havia a la ciutat. Recordo els pixadors de la plaça Sant Francesc i els de la plaça Catalunya. Els lavabos públics eren soterranis i s’hi accedia per unes escales amb baranes de pedra senyorials. Els excusats donaven a Lleida un aire de gran ciutat. Així ho recordo des de la mirada infantil. Tot el contrari del panorama immund que presentava la graderia de general del Camp d’Esports. No hi havia lavabos i la gent pixava a terra. A la mitja part dels partits es generava una renglera de pixadors que oferien una imatge impròpia de la civilització. Benvinguts siguin els lavabos públics. A ciutats europees com Copenhaguen hi ha lavabos públics modèlics. A les estacions de l’AVE de Barcelona i Madrid hi ha uns serveis que per un euro permeten fer les necessitats de manera còmoda i neta. Hi ha un espai per deixar la bossa, penjadors i mentre fas la feina se sent com canten uns moixonets. Benvinguts siguin els lavabos públics de qualitat. Si no són higiènics es poden estalviar la despesa. Encara farem un tallat sense ganes o apretarem a córrer per cagar a casa. A Lleida, tot està a un pas.














