Només un 42% de les vacants industrials es poden cobrir amb el talent que genera el sistema educatiu català. Les associacions industrials han denunciat el desajust entre l’oferta educativa i la demanda laboral en un estudi impulsat per Amec, FemCAT, el Col·legi d’Enginyers i la Fundació per la Indústria. L’informe posa en relleu que cada any queden sense cobrir 15.000 vacants industrials per manca de candidats amb la formació adequada. Només 4 de cada 10 feines industrials les poden ocupar treballadors educats a Catalunya. En alguns perfils, com ara els comercials, no hi ha cap programa específic dins de l’oferta formativa catalana; i en d’altres, com els de gestió, innovació o transformació, es cobreix de manera insuficient.
L’informe conclou que 8 de cada 10 empreses tenen dificultats per trobar perfils qualificats i assenyala que la manca de talent és un “factor limitador” per la competitivitat ja que la indústria només podrà créixer “si disposa del talent necessari”. “No és un repte només quantitatiu sinó qualitatiu. La formació no s’adapta a l’especialització i a les competències transversals. S’ha de reinventar el sistema educatiu”, ha dit Ana Navés, directora de la Fundació per la Indústria.
Els resultats de l‘’Informe Talent Industrial a Catalunya’ presentat aquest dimecres a Barcelona calcula que hi ha 26.176 llocs de treballs oferts per la indústria en tot l’any. El sistema educatiu català genera 11.680 persones susceptibles a orientar la seva carrera professional al sector industrial català. La comparació entre les dues magnituds genera una bretxa del 58%, que indica que més de la meitat de vacants industrials no poden ser cobertes.
Els desajustos entre oferta formativa i demanda laboral industrial són generalitzats a tot Catalunya però s’intensifiquen especialment a Girona, on la bretxa s’eleva al 76%. L’estudi subratlla que “la disponibilitat limitada de centres formatius especialitzats contrasta amb una indústria que manté un nivell elevat i diversificat” a les comarques gironines.
A Barcelona, que concentra la major part dels programes formatius industrials, l’oferta és insuficient per absorbir el volum de talent, amb 57% de vacants sense cobrir. A Lleida i Tarragona la bretxa també es present tot i que amb una intensitat més moderada del 44% en els dos casos.
Els perfils més buscats per les empreses industrials són els tècnics -enginyers logístics i mecànics- i els operatius -operatius de muntatge, seguit dels de gestió -responsables de manteniment, de producció, de seguretat, etc- i comercials -gestor de comptes, responsable de desenvolupament de negoci o de màrqueting industrial, especialista en postvenda, etc.
En aquest sentit, Pere Homs, director general del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, ha dit que davant d’aquesta bretxa no s’ha de plantejar rebaixar els estàndards de qualitat d ela formació que ha “d’aspirar a l’excel·lència” per poder competir en un món global amb països amb molta potència formativa com la Xina.
Alhora, el director general d’Amec, Joan Tristany, ha dit que la col·laboració entre empreses individuals i el sistema educatiu s’ha “d’intentar que no sigui una tendència puntual i individual sinó que la convertim en sistèmic: com a indústria hem de remar junts”.
L’anàlisi assenyala desajustos estructurals, amb rols més crítics que altres. És el cas, precisament, de les professions comercials que no disposen de cap programa específic dins de l’oferta formativa catalana, això provoca que el 100% de les vacants no es cobreixin amb el talent generat pel sistema educatiu català.
Aquests rols, assegura l’estudi, són “molt demanats per les empreses que necessiten professionals capaços de combinar coneixement tecnològic amb habilitats comercials”. D’altra banda, els perfils de gestió i innovació i transformació presenten un desajust del 87% i del 77%, evidenciant que “no es generen professionals capaços de liderar projectes industrials complexos, gestionar equips tècnics o impulsar iniciatives de digitalització i R+D+I”.
Els perfils d’operació i tècnics tenen una oferta formativa més àmplia però, tot i això, continuen presentant un desajust. En total, queden vacants un 51% dels llocs operatius i un 38% dels tècnics.
Tristany ha destacat que la indústria catalana “juga a una lliga molt internacional” però “el talent determina al sostre on podem arribar” i ha posat com a exemple que les empreses necessiten tècnics capaços d’entendre les normes que han de complir un producte en un determinat mercat o que pugui dur a terme una negociació comercial tècnica amb persones d’altres cultures. “Tot és talent, va més enllà de la línia productiva de la planta”, ha remarcat.
En aquesta línia, un dels aspectes que assenyala l’informe és la necessitat de millorar el nivell d’idiomes dels llicenciats, que no parlen un anglès o un francès suficientment bo, o la capacitat de relacionar-se amb clients d’altres cultures.
La directora general de FemCAT, Muntsa Vilalta, ha assenyalat la importància de promoure les vocacions industrials en les primeres etapes de l’educació i ha assegurat que aquest canvi del sistema educatiu “no es fa sol”. “La política pública ha d’estar alineada amb el món empresarial i el món formatiu. La complicitat empresa-administració és essencial i la tecnologia és una gran oportunitat”, ha afirmat.
