“No pots menjar diners”

He trobat interessantíssim el reportatge, aparegut fa unes setmanes en un suplement dominical, titulat La petjada del carboni és una trampa, sobretot perquè reflecteix la manipulació, hipocresia i falsedat que exhibeixen les grans empreses (energètiques i d’altre tipus) en l’àmbit de la sostenibilitat. L’article explica que el concepte de “petjada del carboni” (la mesura de l’impacte que les nostres activitats tenen en el medi ambient, particularment en el canvi climàtic) fou creat per l’agència de publicitat Ogilvy&Mather per rentar la imatge d’una de les petrolieres més grans i contaminants, la British Petroleum. La idea era que, mitjançant una aplicació, qualsevol persona pogués calcular la petjada de carboni personal dels seus desplaçaments, persuadint-la que la culpable real de la contaminació era ella, més que no pas les petrolieres. És evident que la petjada del carboni realment existeix, i que tots plegats hem de fer el possible per mitigar-la, però la realitat és que –segons l’article– un centenar de grans empreses privades i estatals són responsables del 71% de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle i que, per exemple, un vaixell portacontenidors contamina més que milions de cotxes. A més de la tàctica de traslladar la culpa al consumidor, les indústries destructores del medi ambient utilitzen diverses estratègies per rentar la imatge: atribuir l’escalfament global a altres factors, minimitzar el dany o presentar l’activitat perniciosa com a necessària. Sense ser catastrofista, crec que no anem gens bé. “Solament quan l’últim arbre estigui mort, l’últim riu enverinat i l’últim peix capturat, t’adonaràs que no pots menjar diners”. Ho deia Seattle, un cabdill indi de la tribu suwamish, ara fa 170 anys. No es pot expressar millor.