No hi ha dades oficials, o almenys jo les desconec, sobre la rendibilitat del lloguer d’habitatges. Tanmateix, diferents portals immobiliaris han fet públiques aquestes xifres i resulta que Lleida capital és la ciutat de l’Estat amb una rendibilitat més alta, una rendibilitat superior al 7% del valor de l’immoble. Si això és veritat, aquests portals sovint escombren cap a casa, és una barbaritat. Quin actiu financer o monetari dona una rendibilitat així? Molt pocs i potser cap que els doni cada any.
Sí que a la pràctica encara hi ha lloguers amb una gran complicitat entre propietari i arrendatari que funcionen perfectament molt lluny d’aquesta pràctica general, malgrat tot tenen poca representació sobre el total i, per tant, la seva vigència no és rellevant.
No és estrany, doncs, que s’hagi formulat una normativa per intentar controlar el preu del lloguer. Aquí Catalunya tenim 271 municipis (n’hi ha un total de 947) declarats zona de mercat residencial tensat on el control es practica als tenidors de més de cinc immobles i a qui posa al mercat un habitatge que n’ha estat cinc anys fora. Ara s’ha ampliat el control del lloguer amb el nou índex de preus de l’arrendament urbà que afecta a tos els contractes signats a partir del 26 de maig de 2024. En el cas de Catalunya ja s’ha aprovat recentment una imposició de multes, que poden arribar als 900.000 euros, per tots aquells propietaris que se saltin aquest topall.
No serà per manca de normativa. I ara ens podem preguntar, què està passant? Te èxit aquesta regulació? Doncs, el que està passant és que davant d’aquesta limitació del preu molts propietaris retiren del mercat l’habitatge amb la qual cosa baixa l’oferta i com que la demanda puja els preus tiren a l’alça. Haurà de passar més temps per parlar d’èxit o fracàs però de moment aquesta és la reacció del mercat. Es poden intervenir els preus? Sí, malgrat que en la nostra economia social de mercat una intervenció dels preus és totalment una quimera.
On està la possible solució? Només veiem dues vies, una producció d’habitatge social col·laborant les tres administracions, central, autonòmica i local, i una altra, una gestió molt més agressiva i solidària de la Sareb (el banc dolent) que disposa en l’actualitat de 37.904 habitatges, 26.120 annexos i 27.703 unitats de sòl, principalment, i amb unes pèrdues a prop dels 30.000 milions d’euros.
