Diuen que la història sempre fa voltes i es repeteix més que l’all. Una gran veritat perquè, al marge dels avenços que enfronten l’home contra la màquina, sembla que aquesta societat vagi més enrere que cap endavant. Les llibertats es van diluint i els ‘ideales’ han quedat per a la història del tabac. Aquell vell lema de ‘Prohibido prohibir’ que cridava la rebel·lia tota una generació ha passat a formar part d’un enyorat record.
D’unes dècades als nostres dies, coincidint amb l’auge dels poders polítics camuflats en una mentidera anomenada democràcia, la permissivitat balla a la corda fluixa i la humanitat està sent condemnada a un estat de lleis on les prohibicions imperen.
El sistema té agafats tots els fils de les titelles i no permet que se saltin les normes i es desmantell el muntatge. Aquest procedir, en altres èpoques, estava associat amb el mandat dictatorial tan denunciat després. Però per més que s’intenti dissimular, els errors continuen sent els mateixos o pitjors, perquè ara es viu en un immens engany al voltant d’una gran mentida. Ja no hi ha afany per la lluita, ni aquella ànsia per canviar allò establert.
Mentrestant, a traïció, es van teixint tota mena d’interessos que només beneficien tots els que es prenen relleu en el poder en una clara carrera de corrupció. Tampoc no es pot actuar a la via pública perquè l’art convida a la llibertat i això no interessa als que estan al poder.
Només ens queda per posar ‘Punts suspensius’ com la cançó del grup No Nem Bé… Oh yeah!
