Diu Feijóo que el feminisme de veritat es el de les nostres àvies i mares. Fer de superdona criant, cuidant i treballant no es gens saludable per la salut mental i física. Les meves àvies eren mestresses de casa però amb visió pràctica de la vida; la paterna va fer estudiar les seves filles per si algun dia havien d’engegar al marit a fer punyetes o si es quedaven vídues tinguessin un mitjà per sobreviure. Per part materna, va ser la besàvia la que les va fer estudiar o aprendre oficis per si es quedaven soles. Aquesta visió pràctica de la vida ha fet avançar i conscienciar moltes dones en els drets que ens pertoquen. La independència econòmica es la primera clau. Hi ha altres claus no assolides: corresponsabilitat en la cura i criança, igual sou, iguals oportunitats, respecte… Li va preguntar a la seva àvia que es el que realment volia?