Els caçadors de Collserola, la zona zero de la pesta porcina africana (PPA), van expressar ahir la seva “decepció” amb l’administració per la gestió que està fent del dispositiu d’erradicació del brot. Denuncien sentir-se “marginats” perquè no se’ls ha tingut en compte tot i ser els que coneixen millor el terreny i haver rebut formació específica per part de la Generalitat. I asseguren comptar amb totes les obligacions legals i econòmiques per poder exercir l’activitat i col·laborar en la captura de senglars, va comentar Àngel Obiols, delegat de la Federació Catalana de Caça de Collserola. Fonts dels Agents Rurals van puntualitzar que a la zona d’alt risc “només poden abatre senglars els operatius”.
Obiols atribueix l’exclusió a diversos factors: a l’existència d’uns protocols europeus que limiten la participació dels caçadors per “manca de professionalitat”, a criteris tècnics com la prohibició de batudes per evitar desplaçaments dels animals a altres zones, i a la necessitat d’utilitzar silenciadors per minimitzar l’impacte acústic dins de la muntanya, un recurs que “els civils no podem fer servir”, va apuntar. No obstant això,
Obiols va defensar que tenen alternatives que sí que són viables com l’ús de munició subsònica, que “viatja a 400 metres per segon, amb la qual cosa el seu soroll és molt més baix”. “El soroll d’una bala que tira avui un Agent Rural amb silenciador és pràcticament el mateix que el nostre amb munició subsònica”, va afirmar. El sector també qüestiona l’ús de munició ecològica, que té entre els seus principals avantatges la reducció de la contaminació i de l’impacte ambiental. Obiols va explicar que aquest tipus de bala encara no està imposada perquè “no està desenvolupada tècnicament i és una munició que té uns rebots molt alts”, amb el potencial perill que pugui arribar a zones poblades.
UNA ZONA BOSCOSA
Un factor que està dificultant les tasques de control del brot a la zona d’alt risc és la complexitat del terreny. El caçador va recordar que Collserola és una zona densament boscosa que dificulta la localització i control dels animals. “Et pot passar un senglar a cinc metres i ni el veus”, va reconèixer Obiols, que va parlar sobre la dificultat d’actuar en un entorn com aquest, densament poblat i proper a Barcelona.
UNA SOCA DIFERENT
El caçador va advertir que la naturalesa de la soca, “diferent de la pròpia d’una PPA, on l’animal infectat mor al cap de pocs dies”, és un factor que complica el seu control. “Estem davant una soca en què els animals viuen molt més, tenen més probabilitats de propagació i, per tant, hem d’intentar que no surtin de la zona perimetral”. Obiols va reclamar aprofitar els prop de 1.400 caçadors formats. “No es tracta de fer competència ni de ser millors que ningú, sinó de col·laborar per ser més efectius”. Ordeig va comunicar ahir cinc nous casos a la zona d’alt risc, elevant el total a 232.
