Capbussades, escopinyes i música. Al vespre, un combinat en una guingueta. De matinada, un didalet. Lectures en català damunt d’una gandula per liquidar els barbarismes de l’estiu que, a voltes, són ben vius. Fer el ple de migjorn esperant la tarda per delectar un cucurull. Pells bronzejades i cabells recollits a sota d’un capell mentre la mainada nada amb braçals. Per sopar, uns aladrocs amb vinagre. Celebrem l’estiu ara que la derrota de l’extrema dreta a l’estat francès és palesa, atès que si ens mobilitzem podem frenar el radicalisme. Aquests resultats francesos són un respir global, perquè la meva posició és invariable, memorant Lluís Companys. Aprofitem les vacances d’estiu per desconnectar de la rutina i connectar amb la pròpia essència, puix la sal del mar activa vastament els òrgans sensorials. Oblidem-nos d’un Estat opressiu i teixim ponts de comunió entre la societat civil i els partits nostrats per prendre’ns plegats un nèctar d’estiu.