“No cal donar deu minuts de cortesia als que fan tard. La cortesia s’ha de tenir amb els que arriben puntualment a l’hora”. Així m’ho comentava l’altre dia l’exalcalde de Montblanc i exconseller de la Generalitat Josep Gomis, amb el qual conservo una relació d’amistat profitosa. Gomis, que també va ser delegat del Govern a Madrid, té el costum de començar les reunions de treball a dos quarts de nou del matí i enllestir-les a dos quarts de deu, sense dilacions. Josep Gomis m’ha explicat que la provinença del seu neguit per la puntualitat ve de lluny. Quan era conseller de la Generalitat va convocar per primera vegada la reunió de subsecretaris del departament a dos quarts de nou del matí. Malgrat que encara faltaven molts dels convocats a la reunió, la sessió va començar a l’hora fixada. Els punts de l’ordre del dia es despatxaven inexorablement mentre anaven arribant els tocatardans. L’últim a fer acte de presència va seure mentre es ventilava l’apartat de “precs i preguntes”, entre l’avergonyiment general. A la següent reunió de subsecretaris tothom hi era com un rellotge a dos quarts de nou.
Sessió: No iniciada
