És per tot arreu i qui no la sent no és per l’oïda. Ve del batec del món que es transmet a través del sòl. La pols lleugerament s’eleva i cau invisible, de nou, a la terra. Un moviment pautat que inicia un ritme on s’uneixen primer la fauna i la flora, un sacseig que és pentinat i modificat pels elements, i secundat, finalment, per l’ésser humà. Alguns espècimens arriben a fer-ne virtuositat. Altres, tot i lluitar aferrissadament en contra, acaben fonent-s’hi d’alguna manera. Emetem, creem, formem part de la constel·lació musical tant si ens agrada com no. És una espiral que ens salva de la mundanitat, de la mediocritat, de la pena. És un dels regals de la vida. S’hauria d’atendre a la vibració sorda, al frec de la terra amb l’atmosfera i a l’alteritat, sense cap impediment.
Sessió: No iniciada
