El prestigiós fotògraf brasiler Sebastião Salgado ha mort als 81 anys, segons ha informat l’Instituto Terra, creat pel mateix Salgado i Lélia Deluiz Wanick, la seva dona. Al llarg de la seva trajectòria, Salgado es va centrar en immortalitzar zones que patien fam i pobresa, els moviments migratoris, els desplaçats per la guerra o l’opressió, els treballadors, les comunitats indígenes, la naturalesa i la selva amazònica. El fotògraf brasiler va presentar el desembre de l’any passat a Barcelona ‘Amazônia’, una mostra a que comptava amb més de 200 fotografies de gran format i 7 pel·lícules que recollien el seu viatge al cor de la selva amazònica.
Des del 1973 va treballar com a reporter fotogràfic arreu del món per a agències com ‘Sygma’ (1974), ‘Gamma’ (1975) i ‘Magnum’ (1979). Va realitzar reportatges de contingut social, com ara ‘Save the Children’, ‘Sahel: l’homme en détresse’, ‘Workers’ i ‘Migrations’, però posteriorment va diversificar els seus temes d’interès i es va centrar especialment en la natura (‘Terra’, ‘Genesis’, ‘Aqua Mater’ i ‘Then and Now’). L’any 1986 va publicar el llibre ‘Otras Américas’, en el qual es reflecteixen els seus anys de feina a Llatinoamèrica, que també es van reunir en una mostra.
Salgado també va recórrer en diverses expedicions la immensitat de la selva amazònica retratant amb la seva càmera, des del cel, l’aigua i a peu, l’exuberància d’aquest entorn i posant rostre als habitants de la regió.
“No és que jo sigui un militant ecologista o polític, sinó que la meva fotografia és el resum de la meva ideologia, comportament, i també de totes les meves herències”, va dir Salgado en una entrevista a l’ACN al mes de desembre a Barcelona, on va presentar ‘Amazônia’ a les Drassanes Reials.
El fotògraf ha estat reconegut amb nombrosos premis com el World Photo Press (1985), el premi Hasselblad (1989), The Common Wealth Award, For Mass Communication (1991), el premi Príncep d’Astúries de les arts (1998) i la Medalla de la presidència de la República Italiana (2000), entre altres guardons.
