L’actriu Concha Velasco ha mort aquest dissabte als 84 anys a l’Hospital Porta de Ferro de Majadahonda (Madrid), segons han confirmat els seus fills, Manuel i Paco Martínez.
“Lamentem informar que la nostra mare, Concha Velasco, ha mort avui dissabte 2 a les 02.00 a l’Hospital Puerta del Hierro de Majadahonda, havent rebut els Sants Sagraments, a conseqüència d’una complicació en la seva malaltia”, ha explicat la família en un comunicat remès als mitjans de comunicació.
La capella ardent de l’artista s’instal·larà avui en el teatre La Latina de Madrid a partir de les 13.30 hores d’avui.
“No tenim més que paraules d’agraïment per al personal de l’hospital, i el de les residències Santa Matilde i Orpea Punta Galea que tan bé han cuidat d’ella en aquests difícils temps. Som uns afortunats per haver gaudit de la millor mare del món i per rebre l’afecte de tants espanyols que la volen i l’admiren. Gràcies a tots”, ha afegit els seus fills, els qui també demanen una oració pel descans etern de l’ànima de la seva mare.
En l’estiu de 2021 la salut de l’artista es va deteriorar dràsticament i els seus fills van decidir el març de 2022 traslladar-la a una residència. Al desembre d’aquest any va haver de ser ingressada a l’hospital, amb problemes d’aparell digestiu, fetge i artritis.
Concepción Velasco Varona, nascuda a Valladolid en 1939, va tenir un limfoma en 2014 que la va mantenir apartada dels escenaris durant mesos i la seva volta va ser condicionada a una vigilància mèdica i un repòs que ella mateixa va reconèixer que era incapaç de seguir.
El seu últim compromís va ser l’obra “La habitación de María“, creada pel seu fill Manuel, on interpretava a una cèlebre escriptora, Isabel Chacón, que pren el nom de la seva tia i el cognom de la seva mare, que pateix agorafòbia i viu reclosa en un àtic del qual no es mou fins que un incendi obliga a evacuar l’edifici.
El 15 de setembre de 2021, amb 81 anys, es va retirar definitivament dels escenaris amb una última representació en el Teatro Bretón de los Herreros de La Rioja.
L’eterna ‘noia ye ye‘ ha estat una de les artistes més populars i volgudes d’Espanya, amb una carrera que va començar molt jove, en una època en la qual era coneguda com Conchita, marcada per pel·lícules com “El dia de los enamorados” (1958), “Historias de la televisión” (1965) o “Las que tienen que servir” (1967).
Velasco va dedicar molt de temps al teatre, amb obres com “Filomena Marturano” (1979), “Yo me bajo en la próxima, ¿y usted?” (1981) “Mamá quiero ser artista” (1986), “Carmen, Carmen” (1988), “La truhana” (1992), “Las manzanas del viernes (1999), “Hello, Dolly!” (2001), “Inés desabrochada” (2003) o “Hécuba” (2013).
I entre els seus papers dramàtics van destacar el de “Teresa de Jesús” en la sèrie de 1983, o els de “Tormento” (1974), “Pim, pam, pum… fuego!” (1975), “Esquilache” (1989), “Más allá del jardín” (1996).
Va ser guardonada amb el Premi Goya d’Honor en 2012, el Max d’Honor en 2019, la Vall Inclán a millor actriu per “Hècuba” en 2015, l’Ondas a millor actriu per “Gran Hotel” en 2012 o l’Espiga d’Or de la Seminci per “La hora bruja” en 1985.
