Avui farem una excepció perquè la majoria de coses que diré no estan verificades, és a dir ens mourem en el món de les percepcions. Molt possiblement aquestes percepcions seran diferents a les meves per tota l’altra gent, però si he decidit parlar d’aquests hàbits i comportaments del govern de Catalunya és perquè m’imagino que totes i tot que vivim a Catalunya, almenys una majoria, no s’han adonat d’aquesta forma de fer del senyor Illa i la resta de conselleres i consellers.
Començarem per dir que jo no recordo de cap altre govern que utilitzés el màrqueting de vendes amb tanta promiscuïtat com aquest, gasta molts diners en publicitat. No hi ha dia, o quasi, que no hagi una pàgina sencera de qualsevol premsa escrita publicitària del govern i no perquè anuncia feines noves, competències noves, millores en la burocratització, etc. senzillament propaganda amb l’eslògan “El Govern de tothom” (recorda aquell de “La Caixa de tots”). Fins i tot en els autobusos, almenys en els de Lleida, surt la publicitat i, com hem dit, no són anuncis, es pura propaganda.
Enllaça aquesta despesa sumptuària amb la disponibilitat del govern de tenir diners per a tot. Suposo que compten que els 17.104 milions d’euros que el Consejo de Política Fiscal y Financiera va aprovar (febrer de 2024) com a quita del total del deute del Fondo de Liquidez Autonómico (FLA) ja els tenen a la butxaca i saben que no serà ferma aquesta condonació fins que les Corts Generals no aprovin la modificació de la Llei Orgànica de Finançament Autonòmic (LOFCA). Ha passat ja un any i quasi quatre mesos de l’aprovació i encara el govern no ha tramès al Parlament cap modificació. Per tant, jo entenc, que la Generalitat encara no pot acudir al mercat financer privat a buscar diners perquè la quita encara, oficialment, no s’ha produït.
Resulta, a més, que el govern amb ERC i Comuns han aprovat modificacions pressupostàries per aquest any, de moment, d’uns 4.000 milions d’euros. Com que el deute encara no està perdonat aquests diners pactats amb els partits que van subscriure el pacte d’investidura només podran sortir d’un major endeutament, perquè la pressió fiscal ja és massa forta i restaria vots. No sé, però, si el senyor Illa té la promesa del senyor Sánchez que li diu endavant perquè, en forma de transferències, ja arribaran els diners.
Tanmateix, el que dol més és la lentitud en el nou model de finançament (ara entrem en el món de la sensibilitat). L’ambigüitat en moltes declaracions tant del president com de la consellera d’Economia, ens fa pensar que no hi haurà res nou de finançament, almenys, d’acord amb el que es deia en el pacte d’investidura, clar que aquí hauríem també de qüestionar el paper d’ERC. I si parlo de sensibilitat és per no entrar en la dialèctica independentista, només aplico la màxima que diu que un govern ha d’estimar el país i aquesta estima no es veu per enlloc. La reacció del govern davant la resolució del Suprem de devolució de les peces d’art del Museu Nacional d’Art de Catalunya a Sixena. Han dit que cal ser prudents però fins ara, moment en què estic escrivint l’article, no han dit si presentaran recurs o no. Encara es hora que el govern digui alguna cosa sobre la gran arbitrarietat de la justícia a l’aplicar la Llei d’Amnistia i, finalment, portar l’any que ve la celebració dels Premis Goya a Barcelona. No tinc res en contra d’aquests però tenim uns Premis Gaudí catalans del cinema que quedaran relegats a una mena de banqueta l’any que ve. Estima a Catalunya aquest govern?
