Té només 15 anys i ja compta amb una plaça reservada en la prestigiosa Universitat d’Oxford, on cursarà un doble grau de Matemàtiques i Enginyeria Informàtica després d’haver superat un difícil procés de selecció. És Miguel Donaire Arcas–Sariot, un adolescent de Granada a qui les seves altes capacitats no li impedeixen portar una vida normal.
Apassionat de les matemàtiques des de petit -“Ho recordo fent proves de raonament lògic des que tenia ús de raó”, diu a EFE la seva mare, María José Arcas–Sariot-, aquest alumne del col·legi La Presentació de Granada afronta amb “il·lusió i una mica de por”, encara que també amb confiança en si mateix, aquesta nova etapa, triada i desitjada.
Ell mateix es va encarregar d’emplenar el farragós procés burocràtic que li va permetre presentar-se al procés de selecció, consistent en un examen a Madrid en el qual va obtenir una puntuació de 96 sobre 100 i en altres quatre proves ‘en línia’ en anglès, ha relatat a EFE Miguel durant un descans entre classes i classe.
“Va ser una sorpresa, no sabia si anava a entrar o no. Em vaig sorprendre bastant”, indica després d’explicar que inicialment no ho va celebrar molt perquè no arribava a creure’s del tot que aquesta “il·lusió” que havia tingut durant un temps “havia sortit bé”.
La seva afició per les matemàtiques l’ha portat a aconseguir algun títol com el de campió nacional de l’Olimpíada Matemàtica d’Espanya, alguna cosa que no sorprèn donada l'”extremada intel·ligència” de Miguel, que cursa segon de Batxillerat amb adaptació curricular a petició pròpia (dos cursos per sobre del qual li correspon).
El seu tutor d’adaptació, Eloy López Trescastro, el va advertir des del principi: “Era capaç de deduir fórmules mentre jo les explicava en la pissarra a un nivell bastant avançat”. El professor el defineix com un alumne amb una capacitat d’adaptació i “una maduresa tremenda, no sols en l’àmbit acadèmic, sinó també en el personal”, comenta a EFE.
Malgrat tot, Miguel porta una vida normal, i les seves aficions es reparteixen entre el gimnàs i esports com el voleibol, els videojocs i els jocs de taula amb amics.
Per a ell, les matemàtiques sempre han estat “un repte”: “És una cosa que m’ha agradat sempre, així que ho tenia bastant clar. Encara que m’he desviat una mica també per la física, les matemàtiques i la informàtica ha estat el que sempre m’ha agradat”.
El fet d’haver passat per diverses classes arran dels canvis de curs li ha permès fer amistats: “De cada classe es van quedant amics i una altra gent que vas coneixent, per la qual cosa al final conec a molta gent”, afirma.
Encara li queden un parell de mesos per a acabar el Batxillerat (abans d’anar-se’n a Oxford farà també la prova d’accés a la Universitat, l’antiga selectivitat, per si una vegada allí decidís tornar a Espanya). La seva marxa li genera alguna “por” pels canvis, però alhora es veu “bastant segur” de si mateix.
La seva mare, que ho defineix com una persona “bona, noble i senzilla”, compte que van intentar retardar la seva decisió d’avançar de curs: “Nosaltres intentem sempre retardar-ho perquè visqui la seva infància de la forma més prolongada possible. Pensem que no cal córrer i que li duri la seva etapa de nen és el millor per a ell, però va arribar un moment en el qual ens el va demanar”.
A casa, l’afició per les matemàtiques no és nova, la seva germana ja estudia el doble grau en Matemàtiques i Física en la Universitat de Granada.
