Aquest darrer dimarts 21 de maig, el Govern va establir la llista anual de personalitats i esdeveniments que seran rememorats durant el 2025 a Catalunya. En aquesta llista del Memorial Democràtic estava el nom de Conxita Grangé, figura clau en la lluita antifeixista.
Grangé va ser la darrera supervivent catalana dels camps de concentració i d’extermini del règim nazi. Per lloar l’efemèride, es van plantejar una sèrie d’activitats i programacions de caràcter divers, arreu del territori, que inclouran des d’exposicions, ponències i col·loquis fins a la publicació d’una biografia oficial. Alguns dels actes es produiran en col·laboració amb el Museu Hidroelèctric de Cabdella i l’Ajuntament de la Torre de Capdella, municipi d’on era nadiua Conxita Grangé.
“L’objectiu global és recuperar, destacar i difondre la memòria d’una dona compromesa amb els valors i l’ideal democràtics”, afirmava el director de la institució, Jordi Font. Per això, va encarregar-se d’assegurar també que Grangé forma part del “patrimoni memorial intangible dels catalans”.
Les de 2025 no seran, però, les primeres accions que el Memorial Democràtic executarà en honor de Conxita Grangé. El 2019, el mateix Memorial Democràtic i l’Ajuntament de la Torre de Capdella li van retre un sentit homenatge i, des d’aleshores, un plafó informatiu de la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya senyalitza la seva casa familiar situada a la Central de Cabdella, al Pallars Jussà.
Conxita Grangé Beleta va néixer a Espui, el sis d’agost de 1925, en una família de vuit germans. Al cap de dos anys va anar a viure amb els seus oncles i la seva cosina a Tolosa de Llenguadoc. Durant la Guerra Civil la família es va traslladar a Catalunya per lluitar al costat de la República. Acabada la guerra, la família Beleta va tornar a França i va lluitar amb la resistència contra els nazis. Grangé, Elvira Ibarz i Maria Castelló feien d’enllaç amb els guerrillers que combatien als nazis col·laborant amb les xarxes de resistència.
Les tres dones van ser detingudes a Peny, al departament francès d’Arieja, el 24 de maig de 1944. Lliurades a la Gestapo, foren empresonades i torturades, a Tolosa de Llenguadoc, des d’on van ser deportades a Alemanya. Van travessar França de sud a nord, a bord d’un tren amb més de 700 detinguts, sota els bombardejos aliats i els atacs del maquis. Després de dos mesos de recorregut, el nou de setembre van ser internades al camp de concentració de dones de Ravensbrück (Alemanya).
Abans de l’alliberament, quan el camp fou bombardejat per l’aviació aliada, van estar setmanes caminant en una marxa de la mort, fins que aconseguiren trobar les tropes aliades i retornar a França. Conxita es va establir a Tolosa de Llenguadoc i es va casar amb Josep Ramos, un antic guerriller català.