La revetlla de Sant Joan és analogia de màgia, pólvora, coca acabada de tallar i, ensems, de patrimoni emocional. La flama generada al cim del Canigó és símbol inapel·lable dels Països Catalans. És la metàfora d’una llengua, d’una cultura i d’una identitat que ha sabut mantenir-se viva malgrat tots els contratemps. Les fogueres són ancestrals i propulsió de calor per celebrar el solstici d’estiu. Els petards de la nit del 23 de juny són llegat generacional. Tant se val si la coca és de crema, fruita o llardons, atès que hi ha nits que són transcendents i motiu de celebració. El foc és sanador i purificador, lliura l’ànima i la llibertat no és negociable, deia Pau Casals. Aprofitem la nit màgica de Sant Joan per transformar aures negatives en accions curulles d’ímpetu. Cremem necieses per reeixir. Les tradicions són pretèrit i futur i nutrient col·lectiu de memòria.
Sessió: No iniciada
