El primer dia del viatge a Colòmbia, un funcionari de l’ambaixada espanyola a Bogotà fou mort a trets quan sortia del banc on havia retirat diners. Sospitaven que algun empleat del mateix banc hauria avisat els sicaris que el van abatre per robar-li els bitllets. Durant la mateixa estada vam coincidir amb un enrenou d’ambulàncies i cotxes de la policia. El taxista que ens portava va passar sense donar-li gens d’importància: “Una balasera”, va descriure com si es tractés d’un incident de trànsit qualsevol. Un altre dia, quan estàvem visitant la redacció de El Nuevo Día, el principal diari d’Ibagué, capital del Tolima, es van sentir trets al carrer. Sense cap cuita, vam sortir per veure què havia passat. Un home havia estat disparat des d’una moto quan estava aturat en un semàfor. “Una venganza de cachos”, van anticipar els periodistes locals. Els cachos a Colòmbia són les banyes. Matar algú resultava fàcil i barat a Colòmbia. Lamentablement, la situació no ha millorat. Tampoc el fet que utilitzin a menors drogats per cometre els atemptats. Un menor de quinze anys és qui ha disparat tres trets contra el candidat presidencial del partit Centre Democràtic, Miguel Uribe Turbay. El noi ha estat l’executor, però manipulat pels veritables culpables del crim. El ministre de Defensa de Colòmbia, Pedro Sánchez Suárez, ha ofert una recompensa de 3.000 milions de pesos per informació que permeti capturar els responsables de l’atemptat. Són molts diners? 729.000 dòlars. Disparar a Miguel Uribe haurà sortit molt més barat.
Sessió: No iniciada
