El Hiopos Lleida va tancar l’any amb una clara derrota a la pista d’un València que sense fer un partit extraordinari va demostrar totes les virtuts que l’han portat a ser el líder de la Lliga Endesa i es va convertir en el primer equip a treure el bitllet per la Copa del Rei.
Gerard Encuentra sorprenia plantejant una defensa en zona que intentava trencar l’habitual ritme de joc del València, però al mateix temps convidava els locals a llençar des de la llarga distància de forma contínua. Un triple de Jones obria el marcador i dos d’Ojeleye donaven punts al líder davant un Hiopos en el qual Bropleh assumia el comandament de les operacions en atac.
Així, el partit es convertia en un intercanvi de cops entre els dos equips. València continuava castigant des del triple tot i que els seus percentatges anaven baixant (6/14 en el primer quart) i el Hiopos començava a sumar efectius a la causa. Oriola, batallador sota les anelles però desencertat en dues safates clares que va fallar, donava certa consistència abans de cometre la segona falta, però Van der Vuurst i un Bozic molt motivat sumaven pels d’Encuentra. Un triple de Muric mantenia els lleidatans per davant (14-17) en l’equador d’un quart boig.
València capgirava el marcador gràcies a l’encert de Sestina i responia Van der Vuurst amb un triple, però una altra cistella de tres de De Larrea situava el 26-26 amb el qual acabaven els deu primers minuts de joc.
El partit semblava plantejat a 100 punts i el dubte era saber si el Hiopos seria capaç de mantenir-se en l’anotació. Un triple d’Oriola obria el segon període, però a partir d’aquí els problemes per tancar el rebot defensiu van començar a donar segones i terceres opcions de tir a un València que no va perdonar.
Davant, el Hiopos començava a tenir problemes per trobar l’anella rival i un triple de Costello donava la màxima renda als locals (43-37). Les pèrdues de pilota i la maca d’una referència ofensiva van fer que el València arribés a tenir un 49-41 que dos tirs lliures de Walden van deixar en el 49-43 amb el qual es va arribar al descans.
La segona part va servir per evidenciar totes les carències de l’equip i potenciar les del rival. Els triples es van convertir en l’única arma de l’equip d’Encuentra per intentar frenar un València molt còmode davant la tova defensa lleidatana i que dominava clarament el rebot.
Des de fora, Hasbrouck, Walden i Bropleh mantenien el Hiopos amb opcions (59-54), però l’equip era incapaç de tancar el rebot i defensivament deixava molts tirs lliurats que el València aprofitava per anar fent via en el marcador. A més, una sèrie de pèrdues consecutives van provocar que els locals marxessin al final del tercer període amb un 79-65 després d’un triple de Reuvers.
El partit estava coll amunt i la remuntada no va ser possible. L’equip continua sense una referència interior perquè Goodwin és tot cor, però el físic no li dona per ser determinant, Oriola pateix i Madsen no acaba de cuallar com a cinc.
Així, el darrer quart es va convertir en una mena d’All Star en el qual l’anotació es va disparar. Un triple de Sestina va disparar el marcador fins a un 100-79, però el Hiopos va tenir la capacitat de no abaixar els braços ni deixar-se anar i amb els triples de Muric i Van der Vurst va poder aturar la dinàmica fins a tancar el marcador amb un 107-92 i salvar part de l’average.
