La Boîte va acomiadar la temporada divendres amb un concert d’absolut luxe, proposat per Quadrant Records, amb el gran Martin Barre, guitarrista i colíder de Jethro Tull, que va tornar a Lleida quatre anys després per continuar celebrant el 50è aniversari de la llegendària banda que aquest excel·lent músic va comandar amb el carismàtic flautista Ian Anderson. El gruix del ‘set list’ es va centrar a recrear al detall el genial àlbum ‘Aqualung’, considerat un dels més emblemàtics i significatius de Jethro Tull, a més d’un dels fonamentals del rock progressiu.
Al capdavant de la seva banda, Martin Barre va donar una lliçó d’actitud atrevint-se fins i tot a marcar-se alguns passatges recreant la flauta travessera per a l’alegria d’un públic veterà totalment entregat a unes sonoritats que convidaven a estar ‘Living in the Past’. Tot i que molts pensessin mig segle enrere que Jethro Tull era el nom propi del seu cap més visible, la veritat és que el nom artístic procedeix de l’inventor d’una original màquina sembradora de tracció animal. Pel que fa a l’‘Aqualung’ tampoc no es pot considerar una òpera rock atès que les cançons, encara que temàticament cohesives, no estan destinades a narrar una història lineal.
En qualsevol cas, Martin Barre va demostrar continuar sent un virtuós de les sis cordes i als seus 77 ‘takos’ no ha perdut ni una mica de destresa. Per més inri, ha sabut envoltar-se de músics posats al seu servei i lluïment amb una veu a més que remet a l’original. La barreja de rock dur, folk i elements progressius van configurar el so distintiu de Jethro Tull amb un músic que fins i tot va exclamar ‘My God’, mentre es deixava guiar per la ‘Locomotive breath’ i mostrar-se ‘Thick as a brick’.
Com a curiositat, a la mitja hora de descàrrega va tenir una concessió molt personal a l’‘Eleanor Rigby’ per a nostàlgics de la ‘beatlemania’. En definitiva, un concert excepcional de tribut a Jethro Tull… Oh yeah!
