La lenta, però constant tàctica del Marroc per fer-se amb la sobirania de Ceuta i Melilla té accions espectaculars i altres que no ho són tant, però que tenen la mateixa eficàcia. Els assalts massius com el darrer de fa un mes formen part de la pressió a cara descoberta. Les accions més sibil·lines es coneixen com la zona grisa. Són estratègies per “sembrar incerteses” a les ciutats autònomes i a les Canàries, segons recull un informe de Guillem Colom, professor de Ciència Política a la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla, citat per Sonia Moreno al llibre Marruecos, el vecino incómodo. Una de les accions de pressió cap a Espanya no va ser militar, com Perejil, sinó econòmica. El Marroc va posar en marxa l’any 2021 una piscifactoria a cent metres de les illes Chafarinas, en aigües jurisdiccionals espanyoles. El Ministeri d’Afers Exteriors va enviar una nota verbal de queixa a l’Ambaixada del Marroc a Madrid i va tramitar sancions a empreses que participaven en el projecte. Una d’aquestes empreses és Morenot Aquaculture Spain, d’Amposta, especialitzada en aqüicultura, que va instal·lar setze gàbies flotants per encàrrec de la firma marroquina Mediterranean Aquafarm, que té els permisos del govern de Rabat, que mai ha reconegut la sobirania espanyola de les Chafarinas i les seves aigües jurisdiccionals. La Fiscalia va intervenir, però va arxivar el cas. El Marroc no només ocupa territori espanyol enviant masses de migrants que violenten les fronteres. També ho fan amb piscifactories. Ni es veu ni es nota. Zona grisa.
Sessió: No iniciada
