És com una au migratòria. El seu vol s’ha anat escurçant amb el temps. L’amic Manfred és un amant del sud que des que es va jubilar ha viatjat cada any des del seu poble, Ebenweiler (Alemanya), a la Península Ibèrica seguint el vol estacional dels ocells. Ecologista convençut, les seves parades al Pirineu eren les més anhelades. Hi va fer amistats, ens venia a veure amb la seva furgoneta que li feia de casa. Sempre dormint prop dels estels. Pujava cims, feia rutes de muntanya i escrivia quaderns de bitàcola, amb recança de tornar al seu poble perquè estima la puresa i calma de les serralades pirinenques. Va arribar també a Aragó, Castella, Extremadura i Andalusia, i somiava en arribar algun dia a Àfrica. Durant els 12 anys que fa que ens coneixem m’ha escrit desenes de cartes amb cal·ligrafia preciosa i paraules sempre emotives. Fa dos anys vaig anar a veure’l a Ebenweiler. Ara l’edat i la salut l’obliguen a marxar de casa i anar a viure a una residència propera. Potser no podrà tornar al Pirineu, ni pujar cims ni fer rutes de muntanya. Potser no podrà seguir més les aus migratòries, però seguirà donant de menjar als ocells dels jardins. I el faran volar amb el pensament, que és volar també amb el cor i l’ànima.
Sessió: No iniciada
