L’Associació Parkinson de les Terres de Lleida va organitzar ahir una jornada a l’Arnau de Vilanova amb motiu de la commemoració del Dia Mundial d’aquesta malaltia que pateixen gairebé 2.000 persones a les comarques de Lleida i entre 120.000 i 150.000 persones arreu de l’Estat, la segona malaltia neurodegenerativa més freqüent, per darrere de l’Alzheimer, segons la Societat Espanyola de Neurologia. Continuar avançant en el tractament i acabar amb l’estigma social que pateixen els malalts són alguns dels reptes, va explicar ahir a LA MAÑANA el doctor Oriol de Fàbregues, neuròleg responsable de la unitat de trastorns del moviment a l’Hospital de la Vall d’Hebron. L’especialista va dir que el Parkinson està incrementant per dues raons: per l’envelliment de la població i per la contaminació ambiental i va afegir que està relacionat amb la vellesa perquè “la neurona ha d’estar madura” per desenvolupar la malaltia.
Això, però, no evita que es diagnostiqui en edats més primerenques. De fet, un 15% dels pacients tenen un diagnòstic abans dels 45 anys. Aquest és el cas de l’Artur Sasot, de Mollerussa, que va ser diagnosticat amb 47 anys, tot i que “feia quatre anys que estaven buscant que em passava”. L’Artur, que va ser ballarí professional, explica que quan li van comunicar va al·lucinar i no s’ho creia. “No és cosa de vells?”, es va preguntar. La vida li va fer un tomb per complet. “Estava superocupat i de cop i volta tot va parar”, recorda. De fet, fa tres anys, amb 50, el van jubilar i ‘obligar’ a deixar de donar classes a l’Institut de Guissona i la UdL. “Va ser un canvi de rutina al 100%. Vaig passar a no poder ni tenir ganes de fer res”, afirma Sasot. Els símptomes més freqüents són els tremolors, la rigidesa, o la lentitud, amb la pèrdua d’habilitats motores, tot i que n’hi ha que es poden associar altres problemes de salut com ara l’ansietat, l’angoixa o la depressió.
La Federació Espanyola de Parkinson (FEP) ha llençat la campanya ‘No donis res per fet’ per desmuntar l’estigma que experimenten les persones que tenen aquesta malaltia i visibilitzar la seva diversa i complexa realitat. “Anem endarrerits. Ha canviat, però no tant com d’altres malalties. Els afectats no exterioritzen que tenen la malaltia i això és un patiment doble. Pateixen pel que tenen i per l’estigma social i han de sentir-se que no són uns estranys”, sosté Fàbregues, que ressalta la importància de l’exercici físic, una pràctica que ha aplicat Sasot i que l’ha ajudat a tirar endavant. El vídeo d’aquest any el protagonitza l’Artur, tot i que fa dos anys ja va participar en una altra campanya. “Va ser molt impactant perquè em vaig convertir en la cara visible de la malaltia a Espanya. Pensava que m’estava exposant moltíssim, però després vaig veure que era la manera perquè si no ens exposem, no existim”. Especialistes i afectats reclamen més empatia, més investigació i poder accedir a neuròlegs i tractaments més innovadors.
