Recentment, dos torres de nidificació d’ocells situades a la ZEPA de Belianes-Preixana han estat cremades de manera intencionada. Es tracta d’unes construccions fetes d’obra que a l’interior contenen estructures de fusta per afavorir la nidificació d’espècies en perill d’extinció que resulten beneficioses per a l’agricultura. Les aus que podrien acollir, com el xoriguer, el gaig blau, l’òliba o el mussol, controlen la població de rosegadors i insectes, que poden malmetre les collites. Les torres formaven part del paquet de mesures compensatòries que havia d’assumir el Departament d’Agricultura per la construcció del canal Segarra-Garrigues i garantir la protecció de les aus del seu entorn. Fa anys i panys que s’arrossega la polèmica per la convivència entre les explotacions agrícoles i els espais naturals. Ja comença a cansar que els governs de torn no resolguin la situació. Voldria pensar que aquests actes vandàlics no representen una voluntat majoritària, però quan sento demandes com l’extermini de conills a base de fosfur d’alumini, un compost altament tòxic, m’entren els dubtes. Altres peticions fora de lloc com la cacera de la guineu i la negativa a la introducció del linx, no ajuden a donar suport a certa pagesia.
Sessió: No iniciada
