L’ús de ramats d’ovelles i cabres per netejar el sotabosc i reduir la massa forestal que pot ser combustible en un incendi forestal és un mètode que protegeix el bosc, però que encara està poc estès a Catalunya, en part per la manca d’aliances entre propietaris forestals i ramaders. Així ho creia el gestor forestal i ramader, Josep Maria Sauri, amb més de 40 anys d’experiència en la silvipastura.
“La ramaderia extensiva –quan el bestiar pastura al camp– permet que els animals netegin el sotabosc, reduint la quantitat de biomassa disponible per alimentar un possible incendi, i en cas que aquest es produeixi, evitant en gran manera que les flames arribin a les copes dels arbres i sigui més complicat d’apagar”, explicava Sauri en declaracions a EFE.
Abans de portar els ramats cal dur a terme una inversió prèvia per a un “desbrossament mecànic” del terreny, a fi de retirar l’excés de massa forestal que els animals no es menjaran. Però un cop fet aquesta feina prèvia, el terreny pot estar “aproximadament una dècada” sense necessitat de més intervencions. N’hi ha prou que pasturés sovint el bestiar, destacava el pastor. Tot i les bondats de la silvipastura, Sauri afirmava que no hi ha prou col·laboració entre els qui tenen la propietat de terrenys forestals i els propietaris de ramats, a causa en part de la manca de rèdit econòmic de l’activitat de gestió forestal i de la desaparició gradual de ramats.
“La silvipastura s’està acabant per la manca de suport econòmic i l’absència de relleu generacional”, lamenta. Aquest pastor encara manté sa el sotabosc de Sant Celoni amb un ramat de 550 ovelles i 100 cabres, però ha hagut de reduir les ovelles i “diversos companys de professió han anat abandonant l’ofici”, lamentava.
En aquest context, cada cop són més els empresaris del sector que requereixen suport econòmic de l’administració pública: el 2023, 74 persones van demanar una subvenció al pasturatge al Departament d’Acció Climàtica, 52 dels quals es van beneficiar d’una aportació de 300.000 euros totals, segons dades de la Generalitat.
A Sauri aquestes subvencions li resulten insuficients perquè sovint el pastor ha d’afegir diners, i en aquest sentit, reivindicava un suport més gran per part de l’administració per continuar sustentant “l’obligació moral de mantenir en bon estat els boscos” mitjançant la ramaderia.
