La reforma del Reglament de la Llei d’Estrangeria ha reactivat les demandes del sector primari per facilitar la contractació d’emigrants i així solucionar el problema de la manca de mà d’obra. La revisió és una porta oberta per a les explotacions agrícoles que plantegen propostes per eliminar traves a les contractacions d’estrangers.
El Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions ha obert fins al 10 de setembre una consulta pública sobre l’esborrany del nou reglament, en què les organitzacions agràries troben a faltar millores en aspectes com l’arrelament o les exigències burocràtiques.
Des d’Almeria, el responsable de relacions laborals de COAG, Andrés Góngora, declarava a EFE que el sector agrari és el que “més processos de regularització” afronta. Entre les seves peticions, feia referència al criteri d’”arrelament”, perquè opinava que la Llei és “injusta” per a l’emigrant.
Perquè una persona emigrant demostri arrelament social, va recordar, ha d’haver residit a Espanya de forma legal durant tres anys i presentar proves, “una cosa molt complicada”. COAG demana que es redueixi aquest període a dos anys i que s’equipari a “l’arrelament laboral”. Però el que, al seu parer, és “un disbarat” és que per a les regularitzacions s’exigeixin contractes laborals de 12 mesos, perquè al camp es treballa per campanyes i cap no dura tot l’any.
En parlar del reclutament d’estrangers cal distingir els que són al país i la contractació en origen de contingents que venen per treballar en una campanya. Góngora celebrava aquesta contractació en origen, perquè evita “màfies”, però va remarcar que perquè l’autoritzin els serveis d’ocupació s’ha de demostrar que els llocs de treball no es cobreixen amb persones que estan a Huelva.
Des de Catalunya, el president d’Asaja a Lleida, Pere Roque, deia a EFE que la dificultat és als “transeünts” que ja són a Espanya i no poden treballar per no tenir papers. Una solució, plantejava, és un carnet de campanyes per a tot Espanya, una acreditació de professional del camp per a una persona durant les collites i que quan s’acabin torni al seu país de residència. A Lleida treballen 30.000 temporers, un 80% procedents de països tercers.