La Loteria de Nadal forma part del calendari emocional d’Espanya, encara que no sempre des de l’eufòria. Cada 22 de desembre es repeteix el mateix ritual. Dècims guardats en carteres, números compartits, per si de cas i televisors encesos des de primera hora. La majoria sap que no tocarà, però així i tot escolta els números, com qui no vol perdre’s una tradició. Per a molts, el sorteig no va de guanyar, sinó d’acompanyar l’espera. Hi ha la il·lusió discreta del que compra un únic dècim, l’escepticisme de qui diu que mai juga i la resignació del que revisa el seu número sabent el resultat. Quan no toca, que és l’habitual, arriba el comentari après, “almenys tenim salut”, “un altre any serà”. Frases que amaguen petites decepcions assumides amb normalitat. També hi ha l’altra cara: veure com a uns altres sí que els canvia la sort. Alegrar-se per un poble, per uns desconeguts en la televisió, mentre un guarda el dècim no premiat en un calaix. La Loteria de Nadal no reparteix felicitat per igual, però sí que deixa una sensació compartida: durant unes hores, tots esperem el mateix. I potser aquí resideix el seu veritable significat. Encara que no ens toqui, ens alegrem per aquelles històries que conten a la televisió sobre persones que ho necessitaven. Sigui com sigui tal vegada un motiu més per a alegrar-se al Nadal. Que al final poder gaudir dels teus és una veritable emoció. Molta sort!
Sessió: No iniciada
