Nicolas Chauvin fou un soldat francès, considerat per molts com un fals mite. Es va allistar a 18 anys a la Grande Armée de Napoleó. El seu valor li va costar disset ferides de guerra amb el resultat de mutilacions i desfiguracions del seu cos. El mateix Napoleó el va recompensar amb la concessió del Sable de l’Honor i una pensió de 200 francs. El fet que es posés en dubte la seva heroïcitat, molt ben alimentada per la seva falta de modèstia, va derivar en l’origen del terme xovinisme. Lleida és tot el contrari que Nicolas Chauvin. Té més de disset ferides de guerra, però viu en la modèstia, no com altres ciutats que vessen xovinisme per tot arreu. Ara, l’Ajuntament ha endegat una campanya de promoció de la ciutat que pretén promoure l’orgull de ser de Lleida. La iniciativa comença amb tres cartells amb els següents eslògans: “Lleida, on el garrotín és patrimoni”; “Lleida, on les botigues floreixen” (sobretot a Torre Salses); i “Lleida, on la cuina fa caliu”. No sé si amb aquesta iniciativa podrem combatre el nostre no xovinisme. Si la millor arma per a l’autoestima és un eslògan, el lema més ben trobat el vam veure un dia amb el meu amic Joan Flores caminant pel camí de Rufea. En una paret hi posava: “Soc de Lleida. Passa algo?”.
Sessió: No iniciada
