L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) insta a invertir en la capacitat de preparació i resposta davant les pandèmies, ja que si no s’actua abans que es produeixi un brot, els costos de la resposta «és probable que siguin molt més elevats». Així ho conclou l’informe ‘La justificació econòmica de la preparació i resposta davant de pandèmies’ que l’organisme ha publicat aquest dilluns. El document cita un estudi que calcula que hi ha un 50% de probabilitats de patir una epidèmia global com la covid els pròxims 25 anys. Pel que fa a les actuacions de contenció, l’informe indica que si s’apliquen aviat mesures no farmacològiques més estrictes, «poden evitar la majoria de morts sense grans costos econòmics».
L’informe subratlla que les pandèmies i les emergències de salut pública d’interès internacional són esdeveniments «de baixa probabilitat però amb un impacte alt» en la societat. Així, repassa com la pandèmia de la grip de 1918 s’estima que va causar entre 40 o 50 milions de morts a tot el món, paralitzant els mercats laborals i la producció econòmica. O com el brot de la síndrome respiratòria aguda severa (SARS) dels anys 2002-2003 va costar aproximadament 50.000 milions de dòlars.
Així mateix, recorda que la covid-19 va causar gairebé set milions de morts en tot el món entre el març del 2020 i el maig del 2023. El producte interior brut (PIB) per càpita global va caure gairebé un 4% el 2020, en comparació al 2019, «amb un descens comparable a l’experimentat durant la crisi financera global de l’any 2008».
Davant d’aquestes xifres, l’informe calcula que reforçar la capacitat de preparació i resposta requeriria una inversió anual mitjana de més de 20.000 milions de dòlars en paritat de poder adquisitiu (PPP) en els 51 països analitzats, uns 5,6 dòlars PPP per persona. El càlcul en PPP està ajustat a les diferències de preus entre els estats.
En el conjunt de l’OCDE, la despesa mitjana seria d’uns 7.200 milions de dòlars PPP anuals, o aproximadament 5,9 dòlars per habitant. En canvi, per als estats membres de la Unió Europea i l’Espai Econòmic Europeu, la xifra puja fins als 2.600 milions de dòlars PPP anuals, uns 6,3 dòlars per càpita. L’organisme assenyala que aquestes estimacions parteixen del supòsit que els països tenen capacitats de prevenció i resposta inicialment limitades.
Un brot no controlat podria reduir el PIB entre un 11,7% i un 28,9%
Segons l’OCDE, no invertir en preparació abans que es produeixi un brot no elimina la necessitat d’aquestes despeses, «sinó que les trasllada a la fase de resposta, on és probable que siguin més costoses». Durant aquesta fase, considera crucial disposar de finançament ràpid per ampliar les mesures destinades a reduir el contacte físic i a d’altres actuacions que ajudin a limitar els efectes sanitaris i econòmics del brot.
L’organisme remarca que la inversió en prevenció i resposta a les pandèmies aporta beneficis més enllà de les epidèmies, gràcies al que anomena un «doble ús»: la mateixa infraestructura de vigilància, els sistemes de coordinació i les capacitats que protegeixen la població durant un brot també milloren l’atenció sanitària rutinària, acceleren la detecció d’altres amenaces per a la salut i reforcen la confiança de la ciutadania en les institucions.
Pel que fa a les polítiques de contenció, l’anàlisi conclou que les actuacions aplicades aviat i correctament poden protegir tant la població com l’economia, tot i que la seva eficàcia varia segons l’escenari del brot. En la majoria dels casos, les mesures no farmacològiques menys estrictes, combinades amb restriccions als viatges domèstics i quarantenes, «són suficients per evitar la majoria de morts sense grans costos econòmics». En canvi, «basar la resposta únicament en confinaments és generalment menys efectiu i més perjudicial per a l’economia».
De fet, el document avisa que, sense mesures no farmacològiques aplicades a temps, un brot no controlat podria reduir el PIB entre un 11,7% i un 28,9% durant els nou primers mesos. En els escenaris més greus analitzats, podria arribar a causar la mort d’una de cada cinc persones.
Els efectes del canvi climàtic en l’epidemiologia
L’informe també analitza les conseqüències del canvi climàtic en el control i prevenció de les pandèmies. «Els episodis meteorològics extrems i l’augment de les temperatures estan reconfigurant l’epidemiologia de les malalties transmissibles». És més, el document assegura que als països de l’OCDE i de la Unió Europea aquests canvis ja són visibles i afecten les malalties transmeses per vectors, per l’aigua i pels aliments; a més d’augmentar el risc de resistència als antimicrobians.
Per això l’organisme insta a reforçar les plataformes de vigilància de malalties amb la integració de dades ambientals, meteorològiques i epidemiològiques per detectar abans les amenaces emergents, i així protegir la salut de la població.
El rescEU, un exemple per l’OCDE
El document també remarca la importància de les reserves estratègiques per a la preparació i la resposta davant d’epidèmies. I és que si es disposa de subministraments essencials, es poden mobilitzar ràpidament durant les primeres fases d’una emergència de salut pública, quan l’oferta de mercat pot no ser suficient per cobrir l’augment de la demanda.
En aquest sentit, posa com a exemple de coordinació la iniciativa europea rescEU, que es va crear el 2020 i que inclou un sistema regional de reserves estratègiques per afrontar crisis sanitàries i grans desastres. Així, 16 estats membres emmagatzemen 22 reserves que cobreixen tres amenaces prioritàries: patògens amb potencial pandèmic, resistència als antimicrobians i amenaces químiques, biològiques, radiològiques i nuclears (CBRN, per les sigles en anglès). «En conjunt, les reserves formen una xarxa flexible de centres de subministrament que es poden mobilitzar ràpidament en cas de crisi, com a últim recurs», subratlla.
