Acaramullades com estem amb aquesta efervescència dels començaments, celebrant l’empenta del llegat que gaudim i conscients, per fi, que lletra i veu, paraula i doncs llengua, al capdavall, són identitat. Festeig amunt solemnitat avall, el pessimisme no ens serveix, engalzem llibreries amb biblioteques i editorials amb fires, es pren el pols a l’estat del català amb aquestes meravelloses i temeràries accions -l’altre dia es va veure una fila de més de cent persones llegint vora una carretera principal- dono fe que no és una cosa d’ara, ja fa anys que dura. No serem dues ni tres, serem quatre, serem cinc! Si ens veiés Maria Mercè Marçal quina alegria. Acaramullades com estem, deia, arribem a sentir al mestre Josep Vallverdú, clarament, fermament, esperonant-nos.
Sessió: No iniciada
