Ha quedat detallat el paper històric de Josep Grau en la política de Catalunya i especialment de Mollerussa i les comarques de Lleida. Josep Grau va ser l’home fort de Jordi Pujol a Ponent. Des de la presidència de la Diputació de Lleida, CiU va voler que Grau fos el contrapunt a la prevalença socialista que irradiava Antoni Siurana des de la Paeria. Grau no va voler entrar mai al joc. Tots dos polítics es respectaven i guardaven les distàncies. De fet, un cop retirats de la política, els hem vist junts en fundacions i iniciatives en benefici de Lleida. En aquesta hora del balanç, l’actualitat de la crisi de Ceuta ens recorda que Josep Grau, com a conseller d’Agricultura, va signar l’acord marc de cooperació entre Catalunya i el Marroc. Grau es va entrevistar a Rabat amb el ministre marroquí d’Agricultura i Desenvolupament Rural, Mohamed Laenser. Ambdues administracions van acordar “cooperar en els àmbits de la producció i comercialització de productes agroalimentaris, en la recerca de tecnologies, en la formació professional i tècnica, en la lluita contra els efectes de la sequera i de la desertització, en la inversió en l’àmbit agrari, mitjançant associacions entre el sector privat català i marroquí, en l’associació entre organitzacions professionals d’ambdós territoris i la promoció de la dona rural”. Era el 18 de febrer de 2003. Grau tenia clar que “els fluxos migratoris del Marroc cap a Catalunya s’han de reorientar i reformar”. De moment, estem discutint si el CNI va avisar o no va avisar de l’allau humana que assaltaria la frontera.














