Els dies llargs i la calor ens conviden a anar a dormir tard i a esperar la fresca, sigui per veure els estels o per viure els llums de les ciutats. Les postals de nit, sovint espectaculars, són també un reclam dels viatges de vacances i llocs com Paris, Tokio o Nova York ho mostren amb orgull. Altres ciutats i fins i tot els poblets han cuidat aquesta imatge il·luminant un campanar o un castell, aquell perfil que els representa i els significa, també en les hores nocturnes.
No cal exagerar i ara hi ha enllumenats més sostenibles, que contaminen menys el cel, però que destaquen les qualitats del paisatge urbà i prestigien els patrimonis més valorats.
No és el nostre cas. Te certa gràcia tenir Camps Elisis i camp de Mart però Lleida no podria emular la ciutat de la llum perquè ni tan sols treu partit de la seva silueta inconfusible, segurament el que més defineix, amb llum o sense, la seva personalitat. Si mireu el Turó de la Seu Vella al tard veure una il·luminació desigual, obsoleta i escassa que ha anat perdent qualitat i definició. Gardeny, l’altre turó, tampoc no s’acaba de llegir bé, i els ponts, depèn del dia. A la Seu, abans d’acabar el segle es van fer passos en la bona direcció juntament amb la urbanització de l’entorn i les llums exteriors que aleshores solien ser grogues. Anys més tard, ara ja en deu fer una vintena, es va enllestir una intel·ligent il·luminació del campanar i de l’interior del claustre donant profunditat i sentit a tot plegat. Les obres del 2013 al campanar van perjudicar greument aquesta millora (quan es licita exageradament a la baixa alguna cosa en pateix…) i altres operacions i obres posteriors li han restat eficàcia.
Esperem que després de les obres actuals es reprengui un bon programa d’il·luminació monumental que faci justícia al monument, però també, i encara més, a la imatge de la ciutat. Hem vist catedrals amb màpings excel·lents, muralles amb llums respectuosos que els magnifiquen sense escarafalls. Tenim nous coneixements en leds i projectors, recursos adients i més sostenibles, professionals capaços. Però també hem de manifestar una mica d’orgull per presentar-nos davant del món amb les nostres qualitats, que també n’hi ha. No pot ser que, arribant de nit a Lleida no es vegi la Seu Vella i es vegin firetes i burguers on encara diuen Lérida.
