Superat el pas d’equador de les festes, encaro la recta final. Essent com sóc la Reina Maga familiar, ho faig emulant ses Majestats d’Orient t em deixo guiar pel cometa nadalenc. Els receptors dels meus presents no són com el Nadó del Pessebre. Confio, però, en la màgia de l’estrella per complaure’ls. Digueu-me somiatruites. De ben petita les estrelles em fascinen. M’empasso mites i llegendes sobre els seus súpers poders màgics o sacres. Així, quan els Amics de la Seu Vella ens van convocar per contemplar un fenomen de llum sacra a l’absis de la Seu, em va faltar temps per acudir-hi…
Des d’èpoques ancestrals, el sol no és només l’estrella que il·lumina els dies i possibilita la vida, sinó que ha marcat els cicles del calendari. I la seva llum ha estat utilitzada arreu per a predisposar-nos a l’espiritualitat. D’això anava la convocatòria a la Seu Vella del 20 de desembre amb motiu de l’inici del Solstici d’Hivern. Només que, ves per on!, el dia de l’inici no és el 20, sinó el 21. Venia d’un pam? Doncs sí. En celebrar-ho un dia abans desenfoquen el fet i l’acte perd rigor. Científic i sacre? ¿Tot un Consorci com el del Turó la Seu Vella no va saber resoldre els conflictes logístics que s’esgrimien pel canvi de data? Malgrat tot, el raig de llum solar, endinsant-se en la nau central a través del rosetó de l’entrada i projectant el seu dibuix al bell mig de l’absis, va fer patxoca. Una bellesa sobrenatural. Vam restar bocabadats, com ho devien estar els fidels que, d’antic, acudien al temple…
Havia observat fenòmens lumínics similars a les esglésies romàniques del Pirineu, però no gaudeixen d’aquesta magnificència. Se’ns comenta que no està documentat. És una descoberta recent del fotògraf astronòmic Ramon I. Canyelles. Tot i que sorprèn, agraeixo la manca de documentació. Aquest secret no escrit en cròniques, ni en pergamins, que probablement es transmetia de viva veu, reforça el misteri de la llum resseguint els freds i foscos murs a la recerca del quelcom sublim. Durant l’acte, a l’eloqüència de la llum s’hi va sumar el recital de sonets a càrrec de Maria Jiménez. Caldria, però, en una propera edició, millorar el ressò tècnic del so i detalls de la “mise en scène”. L’espiritualitat i la qualitat del fenomen ho agrairien. Sobretot si es pretén guanyar punts per a la candidatura de la Seu Vella, Patrimoni Mundial de la Humanitat.
