Les últimes convocatòries electorals municipals i generals han servit per aclarir l’anomenat espai postconvergent. Els PDeCAT, Lliures, Convergents, PNC, Demòcrates, Lliga Democràtica, Units per Avançar i potser algun altre grup que em deixo han quedat esbandits de la política nacional. La marca supervivent del perímetre independentista de centre és Junts. Les altres dues marques polítiques que desitgen la República catalana són ERC i la CUP. És prou conegut que tots tres no s’entenen. Tanmateix, com diuen els castellans, “éramos pocos y parió la abuela”. La presidenta de l’ANC, Dolors Feliu, va tornar a amenaçar durant la Diada (el to de les seves paraules era banyabaix) que presentaran una “llista cívica” a les eleccions vinents al Parlament si els partits sobiranistes actuals no proclamen la independència. Al pas que anem, la famosa exclamació d’Estanislau Figueras en el Consell de Ministres de la República Espanyola (“estic fins als collons de tots nosaltres”) va camí de quedar desbancada. Només faltarà que després de l’ANC també presentin llista electoral Òmnium Cultural, l’Orfeó Català i l’Abadia de Montserrat.