D’aquí a quatre dies Sant Jordi. Si el temps no es posa travesser, el proper dimarts els carrers esdevindran altre cop fira festiva, lluint paradetes de llibres que ens remeten a les dels orígens de les llibreries dos mil anys enrere. Sortir al carrer per celebrar el que convingui està en el nostre ADN llatí. Al capdavall, tot i que de la Terra Ferma, som mediterranis. Per Sant Jordi estem convidats, si més no per contagi, a exercir de tastaolletes a l’encalç de les darreres novetats editorials (malgrat que algunes són tan ràncies que si obres els llibres surten arnes volant). O a la descoberta d’aquell volum inefable del que desconeixíem l’existència. I les llibreries esdevenen l’aliança imprescindible entre l’editor i el lector, reblant l’enllaç amb roses…
Tot i el tarannà mediterrani, acostumo a viure la fira amb un cert distanciament. No pretenc aigualir la festa, però conforme vaig fent anys les multituds m’espanten. Cap fira llibretera, per acolorida i florida que sigui, pot substituir el plaer d’endinsar-me solitària en una llibreria. Bé, això de solitària és un dir. Fullejar llibres en una llibreria és estar sola entre la gent i no menystinc el fer-ho acompanyada d’un bon partenaire. I després estan els llibreters, espècimens en vies d’extinció segons els internautes. Ho dubto. Si són professionals sabran unir l’esperit comercial amb el romanticisme lletraferit que comporta l’amor pels llibres que ens venen…
Hi ha molts llibres que parlen sobre llibres, però són pocs els llibreters que han gosat parlar de la seva experiència. ¿Què ens conten quan ho fan? ¿Coincideix la seva versió amb la de novel·listes, periodistes o investigadors? Si sent curiositat per esbrinar-ho, li brindo un quants títols: Una vida entre libros, Lewis Buzbee, Tempus, 2008; Desde el ojo del huracán, Marina Sanmartin, Ariel, 2023; Shakespeare and company, Sylvia Beach, Trama, 2023; Rue de l’Odeon, Adrienne Monnier, Gallo Nero, 2022 i La curiosa librería, Shinsuke Yoshitake, Pastel de Luna, 2021. De res. Que vostè s’ho passi bé alhora que es desempallega d’internet. Ho sé, la llibreria d’internet s’ha imposat, però segueixo preferint les de sempre i deixar-me assessorar pels llibreters. No ho puc evitar, sóc una friki dels llibres. ¿Com m’ho faria per guardar dins les pàgines d’un e-book els pètals de la rosa de Sant Jordi? ¡Auxili, Drac meu!
