El papa Lleó XIV va afirmar des del Congrés que “tota vida humana ha de ser reconeguda i protegida des de la concepció fins al seu ocàs natural”. “Si la vida deixa de ser reconeguda com un valor fonamental, quin futur poden tenir les nostres societats? Es pot anomenar plenament justa una comunitat que deixa a l’ombra l’infant encara no nascut, l’ancià, el malalt, qui pateix en silenci o qui depèn enterament de la cura dels altres?”, es va preguntar a l’hemicicle.
Segons va apuntar el Pontífex davant del govern, diputats i senadors, la “defensa de la vida humana” no és un “interès confessional”, sinó una “fita de la civilització” que, a més, demostra la “grandesa moral d’una nació”.
Lleó XIV, el primer Papa a parlar al Congrés en la història d’Espanya, va ressaltar que una societat que es denomini “autènticament justa” s’edifica sobre el reconeixement de la “dignitat inviolable de la persona humana”.
Al respecte, el portaveu del PSOE, Patxi López, va remarcar que la seva formació no comparteix la visió del Papa sobre l’avortament i l’eutanàsia.
La líder de Podem, Ione Belarra, absent al Congrés, va criticar que amb aquesta intervenció “han convertit el temple de la democràcia en una església” i que és una cosa que “una democràcia digna de tal nom no es pot permetre”.
Per la seva banda, l’associació Dret a Morir Dignament de Catalunya va criticar les declaracions del Papa i va advertir que el dret a l’eutanàsia és fruit de “llargues lluites socials” i de lleis consensuades i aprovades per àmplies majories democràtiques.
