Les contrades de Lleida sempre han estat productores d’excel·lents vins. Des del Pallars fins a les Garrigues i des de la Segarra fins al Segrià. La climatologia, la pluviometria, el tipus de sòl i els microclimes s’han posat d’acord en el fet que sigui una zona que hagi donat vins que no solament han estat en les taules de casa nostra, si més no, que s’han exportat i s’exporten a altres indrets de Catalunya i de fora.
Amb l’arribada, a finals del segle XIX, de la maleïda fil·loxera, les comarques lleidatanes van haver d’arrancar la vinya i fer una metamorfosi productiva. De la vinya es va passar als cereals. Una vegada es van importar els peus americans, resistents a les escomeses d’aquest cuc devorador, Lleida va anar recuperant l’estil productiu del raïm. El Segrià, Raïmat, la Vall de Riucorb, l’Urgell, Artesa de Segre, el Pallars i les Garrigues, tornaven a posar una pica en Flandes.
Novament, i ja entrats en l’últim quart del segle passat, els camps de secà d’aquestes zones canviaven el seu vestit, deixant pas a la preuada vinya que tan bon assentament tenia i té en aquests indrets. Les varietats de raïm chardonnay, garnatxa blanca, macabeu, parellada, xarel·lo, cabernet, sauvignon, garnatxa negra, merlot, monestrell, trepat i ull de llebre, emparades per la denominació d’origen Costers del Segre, van renovar la tradició agrícola-productiva de les terres de Lleida.
Un dels cellers més antics, per no dir, el de més tradició elaboradora de vins de Lleida, Castell del Remei, va ser la primera empresa catalana que va introduir en el mercat vi embotellat de criança i marca pròpia, i també va ser la primera d’Espanya que va plantar varietats foranes com el cabernet, sauvignon, el merlot i el semillon.
Ara, Castell del Remei continua essent un dels cellers de més prestigi de Lleida, aconseguint excel·lents puntuacions en tasts internacionals de vins a cegues. Tot un repte!
