Lleida va reviure una part de la seva història durant el cap de setmana amb la celebració de la 29a edició de la Festa de Moros i Cristians, en què la ciutat ha tornat a ser Medina Larida. Un dels actes centrals que va tenir lloc abans de la gran batalla final van ser les desfilades de les diverses comparses, on enguany van participar prop de 700 persones. La primera d’elles va estar protagonitzada pels seus components més joves, que van recórrer el carrer Cavallers i l’Eix Comercial. Es tracta d’una prèvia a la desfilada de lluïment, amb sortida des de la Porta del Lleó de la Seu Vella. Precisament, en aquest entorn monumental és es va escenificar la reconquesta per part de les tropes mores, enguany a la zona del pont Llevadís, ja que s’estan fent obres a la porta dels Apòstols.
El bon temps va animar l’assistència als diversos actes de la Festa de Moros i Cristians, a diferència de l’any passat, en què la pluja va obligar a suspendre tant l’entrada infantil i la presentació de les bandes com la batalla final a la Seu Vella. Així, Josep Lluís Gàzquez, que presideix l’associació que organitza la celebració, va destacar l’ambient i la bona resposta per part del públic que es va veure als carrers de la ciutat durant tot el cap de setmana. Gàzquez també va comentar que l’any que ve, quan es complirà el 30è aniversari de la festa, preveuen ampliar la programació al carrer, a més de publicar un llibre recopilatori sobre la celebració.
L’objectiu és explicar tant els antecedents com la projecció de futur de l’esdeveniment. Tot plegat, tenint en compte que els 25 anys van coincidir amb l’any de la pandèmia, quedant l’efemèride plenament afectada pel confinament i les restriccions derivades de la pandèmia del Covid-19. El president de l’Associació de la Festa de Moros i Cristians va dir que la celebració té una continuïtat garantida en els pròxims anys, tot i que reconeix que “el problema és que hi ha una bretxa al mig, de jovent, col·lectiu que costa més que es vagi enganxant”. Tot i això, va destacar que el públic és molt heterogeni, des de nens fins a gent gran que assisteixen als diferents actes organitzats durant el cap de setmana fester. Cal recordar que enguany els autors dels textos, les Ambaixades han estat escrites enguany pel periodista i director de LA MAÑANA, Francesc Guillaumet, que van repassar l’actualitat de Lleida i el món, referències als aranzels de Trump, el tancament de la sala Antares o les desavinences entre el Lleida i la Paeria.
LA BATALLA FINAL
A dos quarts de deu de la nit va començar el punt àlgid de la festivitat, quan les tropes cristianes i mores van lliurar una cruenta batalla final sota l’emblemàtic conjunt monumental de la Seu Vella amb text escrit per l’escriptor i tecnòleg, Josep Clotet. Continuant amb la tradicional alternança de vencedors i vençuts, el bàndol moro va tornar a ocupar la ciutat, posant fi a l’ocupació del darrer any del bàndol cristià. “Venim a recuperar tot el que és nostre, aquesta terra, tot el que hem creat amb el nostre treball”, va etzibar l’abanderat moro, paraules a les quals el cristià responia. “Les hem fet créixer tant o més que vosaltres”.
Després arribava el moment dels capitans dels dos bàndols. “Mai rendirem la nostra plaça. Lleida serà cristiana i no serà sense lluita”, deia el capità cristià; “Doncs llavors lluita tindreu! Rendiu-vos i lliureu-nos el castell i les terres que ens pertanyen. Volem aquesta ciutat”, responia el moro. I després d’un intens diàleg la batalla continuava entre els dos bàndols. Les tropes mores van vèncer i Lleida va tornar a ser Medina Larida.
