Tot just fa un any, el juny de 2023, empresaris lleidatans van destacar en una jornada a la Seu Vella que Lleida és “terra d’oportunitats” i de “talent”. Va ser el mateix missatge que les Cambres de Comerç de Lleida i Tàrrega, la Diputació de Lleida, la UdL i l’Ajuntament de Lleida van voler transmetre mesos abans a la Casa Llotja de Mar de Barcelona en una jornada batejada com Lleida. Terra d’Oportunitats. Com passa sovint, la visió política no sempre és coincident amb la realitat, generalment més crua.
La setmana vinent, la meva filla gran defensarà el seu Treball de Fi de Grau i celebrarà la festa de Graduació amb els seus companys de promoció de Matemàtiques a la UAB.
Fa quatre anys la vam deixar a Bellaterra per primer cop amb els seus estris i ara ja és graduada. Entremig, una pandèmia, classes telemàtiques i presencials i hores d’estudi, però també diversió i amistats. Típic de l’etapa universitària, aquella que després recordaràs sempre amb enyorança.
A les portes del món laboral, les pràctiques del darrer curs han estat un tempteig d’allò que es pot trobar a partir d’ara. Als matemàtics i matemàtiques se’ls rifen –sembla ser–, però tant ella com els seus companys han acabat fent cap a empreses, startups i multinacionals que tenen seu a Barcelona i on, molts d’ells, probablement acabaran treballant-hi. I a Lleida? Lleida no hi és en aquest mercat.
La meva filla representa allò mateix que pateixen cada any centenars de famílies de Ponent amb els fills i filles que han enviat a estudiar fora. Químics, físics, farmacèutics, mediambientalistes, enginyers i un llarg etcètera de titulats que s’hauran de llaurar un futur lluny de casa perquè a Lleida no se’ls donarà l’oportunitat que potser voldrien viure aquí.
El maig de 2023, en una entrevista preelectoral per a LA MAÑANA, l’actual paer en cap, Fèlix Larrosa, em deia: “Lleida ha d’oferir habitatge, ocupació, mobilitat i emprenedoria per poder retenir el talent dels joves”. Alguna cosa no ens quadra quan estem deixant marxar el talent local. Està molt bé que es vengui Lleida com a terra d’oportunitats. Només hauríem de demanar que no fos, com sembla ara, d’oportunitats perdudes.
