La Universitat de Lleida s’ha convertit aquests dies en punt de trobada europeu del debat sobre el futur del pastoralisme. El seminari “Itineraris pastorals a l’Europa del segle XXI” ha reunit investigadors, administracions i actors del territori amb un objectiu compartit: avançar cap a la Declaració de Lleida, un document que ha de marcar les bases per al reconeixement i la protecció dels camins ramaders a escala europea.
La primera jornada va deixar clar que la transhumància i els itineraris pastorals no són una herència residual, sinó infraestructures vives amb impacte directe en la gestió del paisatge, la biodiversitat i l’economia rural. La investigadora Véronique Ancey (CIRAD) va situar la mobilitat com a element central del sistema: una estratègia adaptativa davant la irregularitat dels recursos que es fonamenta, sobretot, en relacions socials i territorials. En aquesta mateixa línia, Francesca Romana (Newcastle University) va reivindicar el valor patrimonial i cultural d’aquestes rutes, tot recordant que els pastors actuen també com a custodis del territori. La seva intervenció va apuntar a la necessitat d’una xarxa europea capaç d’articular polítiques i reconeixement institucional.
Des de la mateixa Universitat de Lleida, la investigadora Ariadna Nieto va insistir en la importància de construir una visió compartida que integri recerca, administració i comunitats. Les rutes pastorals, va dir, han estructurat històricament el territori i continuen essent claus per entendre’n la dinàmica actual.
Una de les intervencions més crítiques va ser la de Concha Salguero (Landcare Europe), que va qüestionar el model econòmic actual per no reconèixer els serveis que aporta el pastoralisme. Va posar com a exemple el cas espanyol, amb més de 125.000 quilòmetres de vies pecuàries, un sistema únic a Europa però parcialment degradat. Salguero també va assenyalar les mancances de la Política Agrària Comuna, que —segons va exposar— no integra la transhumància com a tal ni remunera adequadament els beneficis ambientals i socials que genera la ramaderia extensiva. El debat va evidenciar que, més enllà del reconeixement patrimonial, el sector necessita canvis estructurals en les polítiques públiques.
En paral·lel, es va posar sobre la taula el paper de la societat, especialment en el consum, com a factor clau per sostenir aquests sistemes. El missatge és clar: el futur del pastoralisme no depèn només de les institucions, sinó també de la capacitat de reconnectar territori, producció i ciutadania.
La trobada s’emmarca en el projecte europeu VIAE, que vol obrir la porta a una futura candidatura dels itineraris pastorals com a Patrimoni Mundial.
Sessió: No iniciada
