La poesia de Màrius Torres va tornar a sonar ahir davant l’escultura que l’homenatja amb motiu de l’acte de record pel 82è aniversari de la seva mort. Com ja és habitual, l’Ateneu Popular de Lleida va organitzar un emotiu i senzill acte, que va incloure una ofrena floral i la lectura de poemes, a càrrec de l’escriptor Pep Coll i l’acompanyament musical de Meritxell Gené i Txabi Ábrego.
En l’acte, on es van poder escoltar alguns dels versos més icònics del poeta, també hi va participar l’escriptor de Guissona, Jordi Pàmies, que va ser una de les persones que va liderar la campanya per la qual es va posar el nom del poeta lleidatà a un institut de la ciutat. La tinenta d’alcalde i regidora de Polítiques Feministes, Carme Valls, destacar que “la seva obra és un llegat que ens inspira i ens uneix, i que avui celebrem amb profunda gratitud i admiració”.
“NO PODEM ENTENDRE LLEIDA SENSE ELL”
La portaveu d’ERC a la Paeria, Jordina Freixanet, va reivindicar el llegat del poeta i va destacar que “Màrius Torres és un referent literari ineludible, però també un símbol de la força de la paraula en temps difícils. Els republicans van refermar el seu compromís amb la promoció de la cultura i el patrimoni literari de la ciutat. “No podem entendre Lleida sense Màrius Torres. La seva poesia és una de les millors cartes de presentació de la nostra ciutat al món”, va dir Freixanet.
Màrius Torres va morir el 29 de desembre del 1942 al sanatori de Puig d’Olena, el lloc on estava ingressat després de contraure la tuberculosi. Allí va conéixer Mercè Figueras, la Mahalta dels seus poemes, i va desenvolupar pràcticament tota la seva obra poètica, que Joan Sales va recollir a l’edició de Coyoacán. Fill d’Humert Torres, alcalde de Lleida durant la República, i germà de Víctor Torres, històric polític d’ERC, Màrius Torres també va col·laborar al diari l’Ideal.
