Lleida va ser l’única demarcació catalana que va perdre treballadors autònoms l’any 2024 en passar dels 37.253 a 31 de desembre de 2023 als 36.817 del darrer dia de 2024, segons les dades de l’associació d’autònoms ATA publicades ahir.
Això suposa que la demarcació ha perdut 436 treballadors autònoms en el darrer any, amb un descens de l’1,2%. El 2023 ja s’havia produït un decreixement respecte a 2022, amb 393 autònoms menys (descens de l’1%). D’acord a aquestes xifres, Lleida ha perdut 829 autònoms en els dos darrers anys.
Segons les dades de l’associació ATA, Catalunya va acabar el 2024 amb 568.179 autònoms, 7.314 més que l’any anterior, és a dir, un increment de l’1,3%. Al conjunt de l’Estat, el col·lectiu va créixer amb el mateix dinamisme que a Catalunya (+1,3%) i se situa amb 3.386.765 treballadors per compte propi. La meitat de l’increment d’autònoms a Espanya és andalús (+10.596) o madrileny (+10.931). Catalunya se situa en quarta posició.
A Barcelona hi va haver una pujada de 5.911 treballadors (+1,5%), a Girona del 2,4%.
Treball proposarà apujar l’SMI 50 euros mensuals, fins als 1.184
La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha anunciat que proposarà als agents socials una pujada del salari mínim de 50 euros al mes, fins als 1.184 euros.
“Dimecres que ve presentaré amb la comissió d’experts l’informe en què han treballat durant aquests mesos. I a la tarda convocarem la taula del diàleg social”, va assenyalar Díaz a ‘La Vanguardia’. La vicepresidenta manté la mà estesa perquè la patronal s’afegeixi a l’acord per augmentar l’SMI. “Faré una proposta de pujar 50 euros al mes, un 4,4%. Però, per descomptat, si hi ha acord entre les parts, és clar que seré flexible. Només faltaria”, va precisar Díaz.
Es tracta de l’opció més elevada que plantejaven els experts, que aconsellen una alça del 3,4% o del 4,4% per al 2025, en funció de dos mètodes diferents de càlcul, és a dir, incrementar el Salari Mínim Interprofessional (SMI) en 39 o en 50 euros bruts mensuals, de manera que pujaria a 1.173 euros o a 1.184 euros bruts mensuals.
Díaz també va acusar el PSOE de generar “una crisi de confiança” per les traves a la reducció de jornada. “No ho puc comprendre. És la primera vegada que, havent tancat un acord de diàleg social, el Partit Socialista el frena i a més vol modificar aquest acord. Això és molt greu”, va reflexionar en veu alta la ministra de Treball i Economia Social. “Els ministeris econòmics del Partit Socialista han posat per escrit el que volen modificar. Són dos temes clau. D’una banda, la correcció del temps parcial. I per l’altra, anar a una aplicació de l’entrada en vigor de la norma més enllà del final d’aquesta legislatura”, va posar sobre la taula Díaz. “És a dir, incomplir flagrantment un acord de govern que, insisteixo, es complirà”, va etzibar la vicepresidenta de Sumar.
L’SMI creix quatre vegades més que el salari mitjà
El salari mínim interprofessional (SMI) s’ha convertit en el més freqüent a Espanya després de pujar un 54% des del 2018, període en què el salari mitjà ha crescut quatre vegades menys, situant-se en 1.599 euros bruts al mes.
El salari mitjà, que el 2022 es va situar en 22.383 euros bruts anuals, ofereix la dada més aproximada del nivell retributiu del país, en dividir el nombre de treballadors en dues parts iguals: els que tenen un salari superior i els que tenen un salari inferior . El salari mitjà desvirtua a l’alça la xifra en un conjunt on hi ha molts més treballadors amb sous baixos que aquells amb retribucions molt altes.
L’alça del salari mínim, que el 2025 previsiblement superarà els 16.000 euros bruts anuals, no ha llençat a l’alça del conjunt de les retribucions. Enfront d’un increment del 54% de l’SMI entre el 2018 i el 2024, de 735,90 a 1.134 euros, el salari mitjà ha pujat un 11,5% entre el 2018 i el 2022 (últim any disponible a l’INE).
