Lisboa, Cidade Triste e Alegre és el títol del llibre de Victor Palla i Costa Martins publicat l’any 1959. Aquesta setmana, però, la ciutat blanca té molt més de trista que d’alegre, perquè l’accident mortal de l’elevador da Glória, un dels emblemes turístics de la ciutat, ha enfonsat els lisboetes en la més absoluta desolació. Aquest transport forma part de la xarxa d’elevadors de la ciutat, que inclou tant funiculars (Lavra, Gracia, Glória i Bica) com ascensors (Santa Justa). Segurament els tres darrers, que permeten l’ascensió al Chiado i al Bairro Alto, són els més coneguts, però tots tenen un encant molt singular, per l’estètica i la tradició. Igual que els vells tramvies de Lisboa, segurament la millor opció per recórrer el seu centre històric. Sempre m’han arribat al cor aquests vehicles històrics, com el telefèric de Barcelona, el funicular de Gelida o el pintoresc tren de muntanya de Kalavrita, al Peloponès. M’encantava enfilar-me al Bairro Alto amb l’elevador da Glória, un mitjà que dona accés directe als jardins de São Pedro de Alcântara, probablement el millor mirador de Lisboa sobre la Baixa i el Castelo de São Jorge, i escenari del vídeo que il·lustra La cura, una de les cançons més belles de Battiato. A més, davant del mirador es trobava el Solar do Vinho do Porto (actualment tancat), meca dels aficionats a aquest vi, un local on hom podia degustar, a copes, fins a dues-centes referències, amb preus que anaven dels 2 als 70 euros. Ara aquest accident terrible –els sindicats venien denunciant falta de manteniment des de la privatització del transport–ha tenyit de dol tots aquests bonics records.
Sessió: No iniciada
