L’ICG Força Lleida va encadenar la seva tercera victòria en deu dies a costa d’un Ourense que es va veure desbordat per la defensa i l’elevat ritme de joc que va aconseguir imposar un conjunt local en el qual Lobo i Cuéllar tampoc van jugar.
Gerard Encuentra alertava en la prèvia del cansament acumulat per l’equip en aquests dies, però la veritat és que la posada en escena de l’ICG va ser impecable. El contraatac amb el qual Matulionis obria el marcador ensenyava el camí a seguir i l’equip es va aplicar en això.
Clínic defensiu sense necessitat de fer moltes faltes (quatre recuperacions), joc coral (sis assistències) i molt ritme sobre el parquet d’un Barris Nord que va assistir a un primer període pràcticament impecable. Dos triples de Matulionis i Hasbrouck obrien la primera bretxa en el marcador (13-4) provocant el temps mort de l’Ourense amb tot just quatre minuts jugats.
L’ICG, no obstant això, havia aconseguit la seva velocitat de creuer molt aviat i les distàncies es van anar ampliant fins al 23-10 del final del primer quart.
La irrupció de Radic en la zona va donar una mica d’aire als gallecs, ja que ni Kuath ni Krutwig podien amb ell. Però al pivot visitant a penes li arribaven pilotes i l’ICG continuava jugant al seu ritme amb una gran intensitat defensiva i molta velocitat, amb el que l’intent de reacció de l’Ourense va quedar en res.
A més, Hasbrouck i Arroyo anotaven de tres donant el màxim avantatge als locals amb un 44-23 que va donar pas al 44-26 amb el qual es va arribar al descans.
Gerard Encuentra havia aconseguit que el pla de partit s’executés pràcticament a la perfecció, però faltava veure si l’equip seria capaç de mantenir la intensitat, i encert, veient-se tan superior al seu rival. La resposta va ser contundent.
Dos triples d’Hasbrouck i dos de Matulionis obrien el tercer període donant el màxim avantatge als locals (60-31) i provocant un nou temps mort de l’Ourense. A penes s’havien jugat quatre minuts de la segona part i si bé és cert que els gallecs no estaven tenint el dia errant tirs lliurats, l’ICG continuava sent un corró en tots els aspectes del joc.
Vega s’unia al recital des del triple i l’equip anava augmentant el seu avantatge fins al 71-42 amb el qual es liquidava el quart.
La victòria estava pràcticament liquidada i l’únic dubte era si l’ICG baixaria el llistó i permetria que el rival maquillés el marcador o si el Barris Nord continuaria gaudint del showtime dels seus jugadors. Dos triples de Brito i Vega obrien l’últim període i deixaven ben clares les intencions de l’equip, que al contrari que en altres compromisos va mantenir el nivell.
D’aquesta manera, les diferències van continuar creixent malgrat que l’encert en el llançament des de la llarga distància, que va arribar a ser del 50%, va baixar i això va permetre a l’Ourense no emportar-se una pallissa major en un Barris Nord que va acabar fent l’ona mentre l’ICG anava sumant canastra rere canastra fins al 90-55 final.
Sessió: No iniciada
