Divendres passat em van fer la revisió mèdica a la mútua de l’empresa. Sempre és una llauna, però crec que cal passar la ITV corporal de tant en tant. Dues de les proves més bàsiques són mesurar el pes i l’alçada. La primera sembla molt lògica perquè és un barem de la salut pròpia, però la segona prova té cap sentit? Quan era jove hauria jurat que no, però ara que ja tinc una edat avançada, lamento dir que els éssers humans ens empetitim. D’alguna manera, el cicle vital es regira i torna a l’inici. Ja sabeu allò que la gent molt gran, sobretot si pateix demències, torna a la infància (molt deteriorada, val a dir). Fi de la digressió. Jo no sóc alt i, per la meva edat, es podria dir que tinc una alçada mitjana. Abans de fer el servei militar, l’Exèrcit “media” els soldats i això ja et condemnava a un any o més d’esclavitud (però aquest és un altre tema). Llavors jo feia 1,68 d’alçada, la qual cosa sempre m’ha emprenyat i he culpat el meu pobre pare, que era baixet, per no fer un esforç extra perquè el nen (en aquest cas jo) arribés a l’1,70, que sempre fa més patxoca. En fi, tornem a la revisió mèdica. Ja fa anys que em vaig encongir fins a l’1,67 i divendres, cagontot, em van adjudicar només 1,66 centímetres. Fa molts anys, vaig escriure un conte breu sobre un home que, com jo, era més baixet cada vegada que anava al metge. En aquella historieta de ciència-ficció, el protagonista tenia por perquè pensava que en el futur seria tan petit que hauria de fugir dels gats de carrer. I ara, en confiança, jo també miro els felins amb molt de recel.
Sessió: No iniciada
