Sessió: No iniciada

Sessió: No iniciada

Search

ARTICLES - ZONA 1 (BANNER HORIZONTAL)

L’FMI eleva cinc dècimes el creixement del PIB espanyol per al 2024 fins al 2,9%, el més alt en les economies avançades

L'organisme manté en el 2,1% la millora per al 2025 i espera que la inflació assoleixi l'objectiu del BCE l'any vinent

La directora gerent de l'FMI, Kristalina Georgieva, durant una conferència a Brussel·les el 2019

ARTICLES - ZONA 2

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha elevat en cinc dècimes la previsió de creixement del PIB espanyol per al 2024, fins al 2,9%. La xifra, que supera les previsions del mateix govern central, situaria l’Estat per sobre el conjunt de l’eurozona i presentaria Espanya com el país que més creixeria entre les economies avançades, superant fins i tot als Estats Units. Alhora, l’organisme manté en el 2,1% la millora estimada per al PIB de 2025 i preveu una reducció gradual de la inflació. Si bé calcula que l’Estat tancarà el 2024 amb una inflació mitjana del 2,8% -una de les més elevades entre les principals economies de l’eurozona-, espera que la taxa baixi a l’1,9% l’any vinent, assolint així l’objectiu del 2% del Banc Central Europeu (BCE).

Les dades presentades aquest dimarts per l’FMI milloren considerablement les darreres previsions publicades el juliol passat, quan es vaticinava un creixement del 2,4% per al 2024. L’organisme presidit per Kristalina Georgieva, a més, es mostra més optimista que el govern espanyol, que espera tancar el 2024 amb una alça del PIB del 2,7%.

Com ja acostuma a ser habitual en els darrers informes sobre perspectives macroeconòmiques, Espanya apareix com l’estat que més creixerà aquest 2024 entre les principals potències de l’eurozona, superant les xifres de França (1,1%), Itàlia (0,7%) i Alemanya (0%). Precisament en aquesta última actualització, l’FMI ha revisat a la baixa la previsió de creixement per al país germànic, ja que en el seu anterior informe pronosticava una lleugera millora del 0,2%.

Pel que fa al conjunt de l’eurozona, el Fons Monetari Internacional pronostica un millora de l’1,8% per aquest any, una dècima més en comparació amb les previsions anteriors, mentre que pel 2025 manté la taxa en l’1,8%.

Per al 2024, a més, Espanya presenta un creixement superior al dels Estats Units en aquesta actualització. Segons l’FMI, l’economia del gegant nord-americà registrarà una millor del 2,8%, dues dècimes més respecte a les estimacions de juliol.

Inflació i atur

Les bones xifres sobre l’evolució del producte interior brut contrasten lleugerament amb l’evolució de la inflació, ja que l’FMI menciona Espanya com un dels països de l’eurozona on més s’hauran incrementat els preus aquest 2024. En concret, la taxa d’inflació a l’Estat per aquest any serà del 2,8%, per sobre la mitjana de la zona euro (2,4%) i de les altres grans economies com són Alemanya (2,4%), França (2,3%) i Itàlia (1,3%).

No obstant això, l’organisme preveu que la taxa d’inflació espanyola baixi a l’1,9% el 2025, una xifra que situaria l’Estat pràcticament en la mateixa línia que la resta de l’eurozona (2%).

Pel que fa a l’atur, l’FMI preveu que Espanya tanqui l’any amb una taxa de l’11,6%, sis dècimes menys que el 2023, mentre que pel 2025 s’espera que aquesta passi a l’11,2%. Malgrat la rebaixa, la desocupació a l’Estat continuaria sent la més alta de tota la zona euro, que pel 2024 es preveu del 6,5% i pel 2025 del 6,4%.

Resum global

L’informe de l’FMI, que analitza totes les economies a nivell global, celebra que finalment s’hagi evitat una recessió a gran escala, en uns últims anys marcats per la restricció en la política monetària per reduir les elevades taxes d’inflació. Malgrat tot, l’organisme alerta que el nivell d’incertesa és encara “elevat”, sobretot després d’un any en què al voltant de la meitat de la població mundial ha acudit o acudirà a les urnes.

En aquest sentit, el fons monetari subratlla la importància de tenir en compte tres eixos per garantir l’estabilitat. El primer fa referència a la normalització de la política monetària, la qual hauria d’impulsar l’activitat econòmica en un context en què “els mercats laborals comencen a mostrar signes de debilitament”.

El segon punt té a veure amb la política fiscal i la necessitat d’estabilitzar el deute, així com tenir la capacitat de generar prou marge per dur a terme inversions a llarg termini. Finalment, l’FMI parla de la necessitat d’impulsar reformes estructurals per millorar el creixement i incrementar la productivitat.

ARTICLES - ZONA 3

ARTICLES - ZONA 4

EL MES LLEGIT

1

2

3

4

ARTICLES - ZONA 2 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 3 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 5

ARTICLES - ZONA 6 (BANNER HORIZONTAL)

ARTICLES - ZONA 11

ARTICLES - ZONA 12