Ferran Torres, el golejador oportú, el jugador que no necessita enlluernar per a convèncer amb la seva eficàcia, va marcar el gol que necessitava Espanya per a brodar en el seu pit la segona estrella.
L’equip espanyol va repetir l’equip va repetir l’equip dels darrers partits, amb Fabián Ruiz com a titular al mig del camp en detriment de Pedri. Pel que fa a l’Argentina, sí que va modificar alguna peça, adaptant-se a Espanya amb l’objectiu de vigilar de la millor manera possible a Lamine Yamal, la gran esperança de la davantera espanyola.
La primera aproximació la va protagonitzar precisament el crack de Rocafonda Lamine Yamal, en una combinació amb Dani Olmo, però el seu xut des de dins l’àrea va sortir mossegat cap a les mans del porter argentí Dibu Martínez. La resposta argentina va arribar en una pilota llarga que buscava Messi tot sol. El porter espanyol Unai Simón va sortir fins al mig del camp per tallar la pilota. L’acció es va invalidar per fora de joc. Poc abans de la primera pausa d’hidratació, les esperades enredades d’Argentina, amb espentes i topades, es van començar a fer més evidents. Espanya dominava la possessió (51% per 47%) i en el minut 38 va arribar el segon xut a porteria, després d’una bona combinació del conjunt de De la Fuente, per mitjà d’una rematada rasa d’Oyarzabal que va aturar el Dibu.
La primera targeta groga del partit la va veure Lisandro Martínez per part d’Argentina per una entrada al mateix Oyarzabal, que havia recuperat el cuir a prop de la frontal de l’àrea d’Espanya. Poc després el mateix Lisandro va haver de marxar lesionat i Scaloni va fer entrar el veterà Otamendi. Oyarzabal es va salvar de la targeta per una entrada a Messi just abans que l’àrbitre decretés el final de la primera meitat.
Després de l’espectacle de 27 minuts del descans, amb desfilada d’artistes com Shakira, BTS, Coldplay i Justin Bieber, amb l’aparició de Ronaldinho i Ronaldo, els brasilers, el segon acte de la final va començar amb un canvi per part de l’equip d’Scaloni. Paredes va entrar en l’Argentina per substituir Nico González. Va ser Espanya qui va avisar primer en aquest segon temps amb una diagonal cap a dins d’Àlex Baena que va acabar amb una rematada, massa fluixa, a les mans del Dibu. Després d’una topada entre Paredes i Rodri, el jugador argentí va acabar veient targeta groga per les protestes posteriors.
Substituir Montiel per Molina va ser la següent jugada tàctica d’Scaloni per part de l’Argentina, que volia buscar l’esquena de Marc Cucurella per la banda. Pedro Porro va forçar una falta perillosa comesa per Paredes, que se la va jugar, ja que ja tenia una targeta.
En minut 61 van arribar els moviments per part de De la Fuente. Pedri va entrar per Fabián i Ferran Torres va ocupar el lloc d’Oyarzabal en la punta d’atac. Espanya, amb cinc ocasions de gol per cap dels campions defensors del títol, semblava rondar el primer gol. El va tenir Ferran Torres al cap en el minut 66 després d’una centrada amb la dreta de Lamine Yamal, que havia protagonitzat una escapada elèctrica. Va ser just abans de la segona pausa d’hidratació. Medina i Simeone van entrar per Romero, lesionat, i De Paul, en el conjunt argentí per encarar els darrers vint minuts de la final. Per part d’Espanya, van entrar Nico Williams i Mikel Merino per Àlex Baena, amb el turmell adolorit, i per Dani Olmo. El setge d’Espanya es va intensificar, amb una acció de Lamine i un xut de Cubarsí que va rebutjar el Dibu i que a punt va estar d’aprofitar Merino, igual que contra Bèlgica. L’Argentina esperava una aparició genial de Leo Messi. Pedro Porro va centrar des de lluny i va forçar el vuitè córner. El va jugar bé Espanya, que va portar el cuir al cap de Laporte, que va rematar, també, fluix. Simeone no va veure groga per fer caure Cucurella, però sí Enzo, per protestar. Aquesta targeta li va acabar costant cara. L’equip espanyol, ja en temps de descompte, va gaudir d’una gran ocasió amb un xut de Nico (que podria haver-li passat a Lamine). El refús llarg el va anar a refusar en terra de ningú Cucurella, Enzo va arribar tard i va veure la segona. Expulsió. La darrera va ser una falta directa de Lamine després d’una falta comesa a Ferran. El Dibu va volar per evitar el gol antològic del jove crack. Esgotats sense gols els 90 minuts reglamentaris, el duel decisiu se’n va anar a la pròrroga.
Quan Pedri va centrar a Nico, que no va marcar de cap per un pèl, Espanya tenia 16 ocasions i 11 xuts entre els tres pals, per cap de l’equip de Messi. En el 69 va marcar Nico, però una falta prèvia de Merino va invalidar l’acció. Zubimendi i Eric van entrar per Rodri i Laporte, molt cansats. Senesi va entrar per Julián a l’Argentina. Merino la va tenir de cap. En la segona part de la pròrroga, al 106, una penjada al segon pal la va baixar Nico i Ferran la va engaltar al fons de la xarxa. El xut de Simeone, alt, no va servir per a empatar. Malgrat les moltes ocasions i els dos gols anul·lats, Espanya va imposar el seu millor joc i va alçar la Copa del Món.
