La pandèmia ha exposat la vulnerabilitat de la població davant l’augment d’algunes malalties cròniques durant les últimes tres dècades, que a Espanya amenaça de retallar l’esperança de vida, superior a la d’altres països occidentals.
Un ampli estudi publicat per la revista The Lancet revela que el creixement de les malalties no transmissibles -que causen a Espanya més de 175.000 morts a l’any- en conjunció amb la covid posen en perill els assoliments sanitaris davant l’avanç de diversos factors de risc.
L’augment, entre altres, de la hipertensió, la hiperglucèmia, l’índex de massa corporal (IMC) i la hipercolesterolèmia, juntament amb el repunt de morts per malalties cardiovasculars en alguns països, semblen indicar que “el món podria estar acostant-se a un punt d’inflexió respecte a l’esperança de vida”, adverteix l’informe.
Segons The Lancet, la principal causa de mort per malalties no transmissibles (ENT) l’any 2019 a Espanya va ser la cardiopatia isquèmica, que va provocar 53.600 defuncions, seguida per l’accident cerebrovascular -o vessament cerebral-, amb 37.100. La malaltia pulmonar obstructiva crònica (EPOC) es va cobrar la vida de 31.200 persones, mentre que l’alzheimer i altres demències i el càncer de pulmó, van causar 29.200 i 24.500 morts, respectivament.
Així mateix, les dades recopilades pel grup d’experts van mostrar que els cinc grans factors de risc que van provocar una pèrdua de salut a Espanya l’any passat van ser la hipertensió sistòlica (que va causar unes 72.100 morts a Espanya el 2019), el tabac (69.900), la glucosa plasmàtica en dejú elevada (54.500), els hàbits alimentaris (42.900) i l’IMC alt (42.000). L’estudi, desenvolupat per l’Institut de Mètriques i Avaluacions de Salut (IHME) de la Universitat de Washington, va analitzar 286 causes de mort, 369 malalties i lesions, i 87 factors de risc en 204 països i territoris.
Males notícies globals
Els resultats, van destacar els autors, donen pistes sobre quin és l’estat de la salut subjacent de la població mundial per a fer front a la Covid-19. I les notícies no són massa bones. “Per primera vegada, hem vist que el nombre de casos de malalties cardiovasculars en diversos països ha deixat de caure i, de fet, hi ha alguns on ha augmentat en els últims anys”, va explicar Christopher Murray, director del IHME. En la seva opinió, l'”epidèmia d’obesitat”, que comporta augments en la “pressió arterial” i en “els nivells de sucre en la sang”, ha aconseguit, per si sola, tirar per terra “qualsevol altre progrés efectuat en la gestió de malalties cardiovasculars”. Aquestes, va recordar, contribueixen de tal manera a la taxa de mortalitat als països amb alts ingressos que la seva progressiva incidència “ha estat suficient per a frenar el creixement de l’esperança de vida”, sobretot quan conviuen “amb un augment de la diabetis, del consum d’estupefaents i dels suïcidis”.
L’expert va precisar que no preveuen una reculada en els nivells de l’esperança de vida als països de baixos o mitjans ingressos, ja que aquest fenomen sembla ara mateix exclusiu dels més rics. “Per això creiem que estem davant un punt d’inflexió als països d’alts ingressos, on, si no gestionem aquests factors de risc d’una manera més proactiva, és possible que no es donin més avanços i, potser, fins i tot cau l’esperança de vida”, va advertir Murray.
Esperança de vida sana
L’informe de l’IHME subratlla que l’esperança de vida entre els espanyols ha anat augmentant en línia amb la mitjana global, que entre 1990 i 2019 va passar dels 67,2 als 73,5 anys, respectivament. En concret, l’anàlisi va indicar que l’esperança de vida de les dones a Espanya en 2019 es va situar en els 85,7 anys, enfront dels 80,4 dels homes, fins a donar una xifra combinada de 83,1 anys. En les últimes tres dècades, també ha augmentat de manera constant l’esperança de vida sana, és a dir, el nombre d’anys que es pot esperar que una persona tingui bona salut. No obstant això, no ha avançat a la mateixa velocitat que l’esperança de vida general en 198 dels 204 països avaluats, la qual cosa suggereix que les persones estan vivint més anys amb mala salut. A Espanya, l’esperança de vida sana va aconseguir els 71,3 anys el 2019, mentre que, per exemple, a Europa Occidental va ser de 68,5 anys i de 63,5 per a tot el continent.
