L’hivern, que va començar el passat dissabte a les 10.21 minuts hora peninsular i s’allargarà 88 dies i 23 hores fins al 20 de març, estarà marcat per un eclipsi total de Lluna i pels planetes Mart i Mercuri, visibles a l’alba. L’eclipsi total de Lluna -el 14 de març- es veurà des d’Amèrica, l’oest d’Àfrica i Europa i l’est d’Àsia i Oceania, mentre que a Espanya també serà visible, encara que no complet, ja que la Lluna es posarà abans de finalitzar totes les fases de totalitat, diu l’Observatori Astronòmic Nacional. A l’hemisferi nord, l’inici de l’hivern està definit pel dia en què, en les hores del migdia, el Sol aconsegueix la seva menor elevació sobre l’horitzó descrivint en el cel un arc més curt, donant lloc a la jornada amb menys hores de sol de l’any. A més, durant diversos dies l’altura màxima del sol al migdia sembla no canviar, i a causa d’això, al començament de l’hivern també se’l denomina solstici. El començament de l’hivern a l’hemisferi nord coincideix amb el de l’estiu a l’hemisferi sud.
L’alba de l’hivern començarà amb Mart i Mercuri visibles, encara que aquests desapareixeran del cel matutí a la fi de gener, per la qual cosa no hi haurà cap planeta per a observar en aquestes hores fins a finals de l’hivern. Al vespre de l’estació apareixeran els dos grans planetes gasosos, Saturn i Júpiter, juntament amb Venus, però a mesura que passin els mesos, Saturn s’anirà acostant al sol desapareixent a la fi de febrer.
Altres fenòmens d’interès astronòmic durant l’hivern inclouen les pluges de meteors de les úrsides, que el seu màxim s’espera cap al 22 de desembre, i les quadràntides, cap al 3 de gener. Les llunes plenes de l’hivern tindran lloc el 13 de gener, 12 de febrer i el 14 de març. El 4 de gener de 2025 es produirà el moment de màxim acostament anual entre la Terra i el Sol, denominat periheli, quan la distància al sol serà de poc més de 147 milions de km, és a dir, uns 5 milions de km menys que en el moment de major distància (afeli), que succeirà el 3 de juliol.
